UNIVERSITAT DE BARCELONA
Terratrèmols a Ibèria
Activitats docents i informació rigorosa i detallada sobre els fenòmens sísmics, amb un enfocament especial a la Península Ibèrica.
Justificació
Els habitants de la Península Ibèrica i extenses parts d’Europa occidental percebem els terratrèmols com a fenòmens rars que difícilment suposen cap impacte en les nostres vides. Ens trobem en una regió del planeta Terra on l’activitat sísmica és, per sort, molt més tranquil·la que en territoris on sovintegen grans terratrèmols tals com els del sud-est asiàtic, l’oest del continent americà, o tants d’altres. Tot i això, la història ve marcada pel gran TerratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més de Lisboa de 1755, un dels esdeveniments sísmics més destructius de la història europea, i també per episodis més recents entre els quals hi ha el terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més de Lorca de 2011, a Múrcia. Exemples com aquests mostren la persistència del risc sísmicProbabilitat que es produeixin uns danys determinats com a resultat d’un terratrèmol. A nivell conceptual s’expressa mitjançant la següent fórmula. Més a la regió.
La sismicitatCaracterístiques de freqüència, magnitud i intensitat dels terratrèmols en una regió determinada. L’estudi de la sismicitat permet comprendre els patrons d’ocurrència de terratrèmols i estimar la perillositat sísmica. Més moderada a baixa de la Península Ibèrica fa que la major part de la població pràcticament no haguem tingut l’ocasió d’experimentar directament cap terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més, cosa que ens dona una enganyosa sensació de seguretat. Aquesta baixa percepció del perillFenomen susceptible de generar pèrdues humanes, danys a les persones, propietat, degradació ambiental o disrupció social i econòmica. Més sísmic és causada per la curta perspectiva temporal de les nostres vides individuals i la facilitat amb

què, com a societat, oblidem els desastres d’altres temps. Però si adoptem una perspectiva temporal àmplia, de centenars d’anys a milers o centenars de milers d’anys d’antiguitat, descobrim evidències clares que a la Península Ibèrica s’han esdevingut terratrèmols altament destructius en el passat. Aquesta perspectiva l’aconseguim només si furguem en documents històrics, interpretem jaciments arqueològics i si llegim bé el paisatge i la disposició de certs materials geològics. El context geològic i la dinàmica terrestre que va provocar les antigues crisis sísmiques no ha canviat. Per tant, sabem que més tard o més d’hora es produiran nous terratrèmols d’elevada magnitudValor numèric continu que quantifica la grandària o energia d’un sisme. Existeixen diverses escales de quantificació de la magnitud que no tenen límit superior i que s’expressen en nombres decimals. Malgrat que l’escala és oberta, des que es tenen registres de terratrèmols no s’ha arribat a mesurar cap sisme que arribi a la magnitud 10. La primera escala de magnitud que es va utilitzar és la de Richter, però actualment se n’utilitzen d’altres per tal de millorar la caracterització de cada terratrèmol depenent de la magnitud, distància a l’epicentre dels sismògrafs, i el tipus de sismògraf disponible. Tot i això, la magnitud és un valor que caracteritza un terratrèmol al seu lloc d’origen. Més, similars als terratrèmols històrics i als prehistòrics.
Així doncs, per determinar el perillFenomen susceptible de generar pèrdues humanes, danys a les persones, propietat, degradació ambiental o disrupció social i econòmica. Més sísmic del nostre entorn ens cal investigar enrere en el temps i conèixer exemples d’antics terratrèmols similars als que ens podrien arribar a afectar en un futur. Es tracta d’esdeveniments que, de produir-se properament, tindrien un impacte real i durador en les nostres economies i societats.
L’impacte negatiu dels terratrèmols en la societat depèn de la seva localització, de la magnitudValor numèric continu que quantifica la grandària o energia d’un sisme. Existeixen diverses escales de quantificació de la magnitud que no tenen límit superior i que s’expressen en nombres decimals. Malgrat que l’escala és oberta, des que es tenen registres de terratrèmols no s’ha arribat a mesurar cap sisme que arribi a la magnitud 10. La primera escala de magnitud que es va utilitzar és la de Richter, però actualment se n’utilitzen d’altres per tal de millorar la caracterització de cada terratrèmol depenent de la magnitud, distància a l’epicentre dels sismògrafs, i el tipus de sismògraf disponible. Tot i això, la magnitud és un valor que caracteritza un terratrèmol al seu lloc d’origen. Més i la freqüència amb què es produeixen però també, i en gran mesura, de la preparació i de la prevenció de la societat davant d’aquests fenòmens. Un sismeVegi’s terratrèmol Més de mitjana magnitudValor numèric continu que quantifica la grandària o energia d’un sisme. Existeixen diverses escales de quantificació de la magnitud que no tenen límit superior i que s’expressen en nombres decimals. Malgrat que l’escala és oberta, des que es tenen registres de terratrèmols no s’ha arribat a mesurar cap sisme que arribi a la magnitud 10. La primera escala de magnitud que es va utilitzar és la de Richter, però actualment se n’utilitzen d’altres per tal de millorar la caracterització de cada terratrèmol depenent de la magnitud, distància a l’epicentre dels sismògrafs, i el tipus de sismògraf disponible. Tot i això, la magnitud és un valor que caracteritza un terratrèmol al seu lloc d’origen. Més en un país amb poca consciència del perillFenomen susceptible de generar pèrdues humanes, danys a les persones, propietat, degradació ambiental o disrupció social i econòmica. Més sísmic podrà produir pèrdues i destrucció molt més elevades que no pas un terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més d’alta magnitudValor numèric continu que quantifica la grandària o energia d’un sisme. Existeixen diverses escales de quantificació de la magnitud que no tenen límit superior i que s’expressen en nombres decimals. Malgrat que l’escala és oberta, des que es tenen registres de terratrèmols no s’ha arribat a mesurar cap sisme que arribi a la magnitud 10. La primera escala de magnitud que es va utilitzar és la de Richter, però actualment se n’utilitzen d’altres per tal de millorar la caracterització de cada terratrèmol depenent de la magnitud, distància a l’epicentre dels sismògrafs, i el tipus de sismògraf disponible. Tot i això, la magnitud és un valor que caracteritza un terratrèmol al seu lloc d’origen. Més en un país amb experiència prèvia, coneixement del fenomen i una bona prevenció.
No podem evitar el proper terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més destructiu ni predir quan i on es produirà. Però si que podem organitzar-nos millor per no ser tan vulnerables i estar més ben preparats per actuar adequadament en el cas que es produeixi l’emergènciaSituació o esdeveniment sobtat i inesperat, normalment perillós, que requereix una acció immediata i organitzada per evitar o reduir danys a la vida, la salut, els bens o el medi ambient. La causa d’una emergència pot ser molt variada. Més.
Què pretenem
Els nostres objectius són:
- Posar a l’abast coneixements generals sobre què són, com funcionen i com s’estudien els terratrèmols;
- Divulgar les característiques de l’activitat sísmica a la Península Ibèrica, quines són les zones més propenses i quin és el seu potencial destructiu;
- Proposar activitats pràctiques sobre terratrèmols i àrees afins, directament aplicables a les aules dels ensenyaments de secundària i de batxillerat.
- Seleccionar i agrupar material útil per a la preparació d’activitats docents sobre terratrèmols que actualment es troba dispers en múltiples fonts.
- Contribuir a la mitigació del risc sísmicProbabilitat que es produeixin uns danys determinats com a resultat d’un terratrèmol. A nivell conceptual s’expressa mitjançant la següent fórmula. Més en societats poc avesades als terratrèmols a través del coneixement i la conscienciació.
A qui ens adrecem
Els continguts d’aquest lloc web els orientem a:
- Professorat dels ensenyaments de secundària i batxillerat, com a ajut a l’elaboració de material docent directament aplicable a les aules.
- Altres persones interessades en els terratrèmols en general, amb interès en la mitigació dels riscos naturals.

Activitats docents sobre terratrèmols a Ibèria
Material de descàrrega directa per posar a la pràctica conceptes bàsics sobre terratrèmols aplicats a la localitat d'interès de l'estudiant.

Què sabem dels terratrèmols?
Conceptes bàsics sobre terratrèmols en general amb selecció d'imatges y vídeos existents a internet utilizables en activitats d'aprenentatge.
Terratrèmols a Iberia
Aquest lloc web ha estat desenvolupat per personal del Grup de Tectònica Activa del Grup de Recerca en Riscos Naturals (RISKNAT), dins del projecte de recerca New approaches to earthquake source characterization and their effective integration into fault-based seismic hazard models: Case studies in areas of low-to-intermediate activity of eastern Iberia (NSOURCES) en col·laboració amb l’INS Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú.
El desenvolupament del web ha estat a càrrec de Raimon Pallàs(1), María Ortuño(1) i Marta Ferrater(2), amb participació d’Eulàlia Masana(1), Mar Tapia(3) i Jaume Bordonau(1).
1) Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà (Universitat de Barcelona) – Grup de Recerca en Riscos Naturals (RISKNAT)
2) INS Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú (Garraf, Catalunya)
3) Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF) – Institut d’Estudis Catalans (IEC)
On ens trobem?
Facultat de Ciències de la Terra, Universitat de Barcelona
- raimonpallas(at)ub.edu.





