{"id":5210,"date":"2026-04-25T21:45:27","date_gmt":"2026-04-25T21:45:27","guid":{"rendered":"https:\/\/sismoiberica.org\/paleosismologia-2\/"},"modified":"2026-04-25T21:45:27","modified_gmt":"2026-04-25T21:45:27","slug":"paleosismologia-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/paleosismologia-2\/","title":{"rendered":"Paleosismologia"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Paleosismologia<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els continguts d’aquesta p\u00e0gina s\u00f3n extrets, en part, de la Hist\u00f2ria Natural dels Pa\u00efsos Catalans, en el seu apartat Tect\u00f2nica activa i Paleosismologia (Autor: Pere Santanach), publicat en l\u00ednia a https:\/\/www.enciclopedia.cat\/historia-natural-dels-paisos-catalans\/tectonica-activa-i-paleosismologia<\/em><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Apartats pricipals d'aquesta p\u00e0gina:<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Introducci\u00f3<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Estructures a la intersecci\u00f3 falla-superf\u00edcie<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Estructures relacionades amb la sacsejada s\u00edsmica<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Caracteritzaci\u00f3 d’una font sismog\u00e8nica<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Introducci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La paleosismologia estudia els terratr\u00e8mols que es van produir anteriorment als registrats en documents hist\u00f2rics.<\/p>

La paleosismologia es basa en el fet que els grans terratr\u00e8mols (Magnitud > 6) produeixen, a la superf\u00edcie, deformacions permanents en una \u00e0rea d\u2019uns quants quil\u00f2metres quadrats. Aquestes deformacions les podem trobar:<\/p>

al llarg de la tra\u00e7a de la falla sismog\u00e8nica (la intersecci\u00f3 de la falla amb la superf\u00edcie del terreny) i donar lloc a escarpaments de falla, o b\u00e9;<\/p>

distribu\u00efdes en una \u00e0rea m\u00e9s \u00e0mplia.<\/p>

Aquestes \u00faltimes poden estar directament associades al lliscament que ha tingut lloc a la falla en profunditat o relacionades amb la sacsejada s\u00edsmica i, per tant, ser independents de la geometria de la falla, la seva localitzaci\u00f3, la quantitat de lliscament, etc.<\/p>

La majoria de les deformacions cos\u00edsmiques (les que es produeixen durant un terratr\u00e8mol) que s\u00f3n permanents creen desnivells al terreny afectat que afavoreixen que s\u2019esdevinguin nous processos sedimentaris i erosius. Els dip\u00f2sits i les formes del terreny que en resulten, juntament amb les estructures formades en els dip\u00f2sits preexistents, constitueixen el registre geol\u00f2gic dels paleoterratr\u00e8mols.<\/p>

La dataci\u00f3 del material geol\u00f2gic i de les formes del terreny \u00e9s un pas clau en la quantificaci\u00f3 dels processos de deformaci\u00f3. Existeix una bateria de m\u00e8todes per datar, tots molt enginyosos i que requereixen laboratoris amb un elevat grau d’especialitzaci\u00f3. Cada m\u00e8tode \u00e9s aplicable a uns materials i condicions d’aflorament concrets i t\u00e9 els seus propis l\u00edmits pel qu\u00e8 fa al rang temporal d’aplicaci\u00f3. El m\u00e8tode d’elecci\u00f3 en cada cas dep\u00e8n de la disponibilitat de certs materials i del rang d’edat esperable i, evidentment del pressupost. Els m\u00e8todes actualment m\u00e9s utilitzats en paleosismologia s\u00f3n:<\/p>

  • Radiocarboni (tamb\u00e9 anomenat Carboni-14). Requereix mostres de mat\u00e8ria org\u00e0nica (idealment restes vegetals o de carb\u00f3 procedent d’incendis, o b\u00e9 menys idealment restes animals, incloent closques de mol\u00b7lusc). \u00c9s dels m\u00e8todes m\u00e9s precisos, per\u00f2 el seu rang temporal d’aplicaci\u00f3 es restringeix aproximadament als darrers 55 ka (55.000 anys).<\/li>
  • Luminesc\u00e8ncia per estimulaci\u00f3 \u00f2ptica (OSL en les seves sigles en angl\u00e8s). Requereix mostres de material detr\u00edtic fi (llims i sorres fines riques en quars o feldspat) que abans del seu enterrament dins del sediment hagu\u00e9s rebut una dosi efectiva de llum al llarg del seu viatge en superf\u00edcie per tal que el cron\u00f2metre natural s’hagi posat a zero. Per tant es data el moment d’enterrament del material. El rang d’aplicaci\u00f3 temporal varia d’acord amb la t\u00e8cnica concreta, i en condicions ideals est\u00e9n la possibilitat de dataci\u00f3 fins aproximadament 500ka (500.000 anys).<\/li>
  • N\u00faclids cosmog\u00e8nics (diversos m\u00e8todes entre els quals els m\u00e9s utilitzats s\u00f3n Beril\u00b7li-10 (si els materials disponibles s\u00f3n rics en quars) i Clor-36 (si els materials disponibles s\u00f3n rics en carbonats. Aquests s\u00f3n m\u00e8todes que permeten datar el moment en qu\u00e8 una determinada superf\u00edcie ha quedat exposada a la radiaci\u00f3 c\u00f2smica, o b\u00e9 moments en qu\u00e8 els materials han quedat enterrats i han deixat de ser exposats a la radiaci\u00f3 (en aquest darrer cas s’utilitza el parell de n\u00faclids Beril\u00b7li-10 i Alumini-26). El rang temporal d’aplicaci\u00f3 \u00e9s molt variable per\u00f2 generalment abra\u00e7a des d’uns pocs milers d’anys a algun mili\u00f3 d’anys.<\/li>
  • \u00a0<\/li><\/ul>

    Qualsevol edat calculada per algun dels m\u00e8todes de dataci\u00f3 anal\u00edtics t\u00e9 la seva incertesa, que dep\u00e8n del m\u00e8tode i que sempre augmenta amb l’increment d’edat (p.ex. 7.930 \u00b130 anys en una mostra de radiocarboni, o 76.8 \u00b1 5.6 ka en una mostra de OSL). A l’hora de datar materials o formes \u00e9s clau partir d’una bona interpretaci\u00f3 del registre geol\u00f2gic i elaborar una estrat\u00e8gia efectiva de presa de mostres per poder reduir les incerteses d’edat sense fer cr\u00e9ixer desmesuradament el pressupost. Tot i aix\u00ed, la despesa en datacions \u00e9s una de les m\u00e9s rellevants en qualsevol projecte de recerca paleosismol\u00f2gica.<\/p>

    \u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Estructures a la intersecci\u00f3 falla-superf\u00edcie<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    \u00a0<\/span><\/p>

    Si estudiem b\u00e9 els resultats de les deformacions cos\u00edsmiques permanents i dels processos d\u2019acomodaci\u00f3 posteriors podem deduir informaci\u00f3 valuosa del funcionament de terratr\u00e8mols antics.<\/span><\/p>

    Els treballs de paleosismologia a la tra\u00e7a d’una falla requereixen trobar talls d’afloraments naturals o, m\u00e9s habitualment, excavar rases artificialment per poder observar els sediments recents afectats pel moviment de la falla que ens interessa estudiar. Les rases paleosismol\u00f2giques habitualment s’excaven fins una profunditat d’aproximadament 3 m i amb parets for\u00e7a verticals, tot i que excepcionalment es poden excavar a major profunditat i de forma esglaonada.<\/span><\/p>

    La correcta elecci\u00f3 del lloc on s\u2019excava la rasa \u00e9s clau per a obtenir bons resultats. Cal buscar llocs, mitjan\u00e7ant un estudi geomorfol\u00f2gic previ, on la falla afecti els sediments superficials m\u00e9s recents, per\u00f2 on aquests tinguin poc gruix. Si excavem on no hi ha sediments recents, ens quedem sense informaci\u00f3 del moviment de la falla. Si, per contra, ho fem en una zona on els nivells dels materials recents s\u00f3n massa gruixuts, obtindrem informaci\u00f3 de molt pocs o de cap esdeveniment s\u00edsmic, perqu\u00e8 no podrem trobar un nombre de nivells rellevant que ens marquin com s’ha produ\u00eft la deformaci\u00f3 prou a prop de la superf\u00edcie.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Esquema que exemplifica l’evoluci\u00f3 d’un escarpament de falla de component normal que talla els materials d’un ventall al\u00b7luvial. Les imatges corresponen al qu\u00e8 podr\u00edem observar si f\u00e9ssim un tall vertical del terreny (una rasa amb una profunditat de l’ordre de 3 metres) perpendicularment a la direcci\u00f3 de la tra\u00e7a de la falla. a)<\/strong> La sedimentaci\u00f3 a partir de fluxos torrencials procedents de la banda esquerra ha donat lloc a l’acumulaci\u00f3 de nivells de graves i sorres estratificades que formen les unitats 1, 2 i 3; b)<\/strong> El lliscament sobtat d’una falla provoca un terratr\u00e8mol, despla\u00e7a els nivells del ventall al\u00b7luvial, trenca la superf\u00edcie del terreny, provoca l’enfonsament del bloc de la dreta (amb un salt vertical SV 1) i la formaci\u00f3 d’un escarpament de falla amb l’obertura d’una fissura de separaci\u00f3 entre els dos blocs; c)<\/strong> L’escarpament de falla resulta inestable durant la sacsejada s\u00edsmica i durant un temps posteriorment i s’erosiona r\u00e0pidament per moviment en massa i escolament superficial d’aigua. Els materials mobilitzats es dipositen al peu de l’escarpament, reblint la fissura i formant un tasc\u00f3 de materials de vessant (tasc\u00f3 col\u00b7luvial) sense estratificaci\u00f3 (sediments massius). Un cop dipositat el tasc\u00f3 col\u00b7luvial amb el pas del temps amb l’exposici\u00f3 a la superf\u00edcie es pot formar un s\u00f2l ed\u00e0fic, representat en l\u00ednia discont\u00ednua; d)<\/strong> Es produeix un nou despla\u00e7ament de la falla amb enfonsament del bloc de la dreta i un nou salt vertical (SV 2). L’escarpament de falla augmenta de salt i la seva nova erosi\u00f3 afavoreix la formaci\u00f3 d’un segon tasc\u00f3 col\u00b7luvial (unitat 5) que se superposa al s\u00f2l format anteriorment. Amb la nova estabilitat es forma un segon s\u00f2l damunt la unitat 5 (en l\u00ednia discont\u00ednua); e)<\/strong> Nous fluxos torrencials aporten m\u00e9s nivells de graves i sorres estratificats que recobreixen les unitats anteriors i suavitzen el ressalt de l’escarpament de falla. Mecanismes molt semblants es poden produir en un context de falles contractives (falles inverses), tot i que en aquest cas el cabussament de les falles tendeix a ser m\u00e9s baix.<\/p>

    \u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    La identificaci\u00f3 dels tascons col\u00b7luvials en un registre com el que il\u00b7lustra la figura \u00e9s clau a l’hora de determinar l’exist\u00e8ncia de paleoterratr\u00e8mols. Els tascons es formen durant un per\u00edode relativament curt de temps durant i poc despr\u00e9s del despla\u00e7ament sobtat de la falla, de la ruptura i del desnivellament de la superf\u00edcie. Per tant, cada tasc\u00f3 el podem associar al registre d’un gran terratr\u00e8mol, ja que s\u00f3n els terratr\u00e8mols de magnitud 6 i superiors els que poden arribar a trencar la superf\u00edcie del terreny. La formaci\u00f3 dels s\u00f2ls es produeix durant el per\u00edode d’estabilitat de la superf\u00edcie, posteriorment a la formaci\u00f3 de cada tasc\u00f3 col\u00b7luvial i pot ajudar a individualitzar i a detectar cada tasc\u00f3.<\/p>

    Una successi\u00f3 de tascons col\u00b7luvials en el bloc enfonsat pot traduir-se, per tant, en una successi\u00f3 de terratr\u00e8mols. La magnitud m\u00ednima de cada terratr\u00e8mol associat a cada tasc\u00f3 la podem estimar a partir del despla\u00e7ament experimentat entre els dos blocs separats per la falla. Si som capa\u00e7os de datar cada un o alguns d’aquests tascons, podrem caracteritzar la successi\u00f3 de terratr\u00e8mols que s’han esdevingut en una falla determinada. Si les condicions d’aflorament s\u00f3n prou bones, a partir d’aquests registres indirectes dels terratr\u00e8mols i de les estructures de deformaci\u00f3 podem determinar, , les caracter\u00edstiques b\u00e0siques de diversos terratr\u00e8mols (quan es van produir i quina magnitud m\u00ednima deurien tenir).<\/p>

    La dataci\u00f3 d’un tasc\u00f3 col\u00b7luvial, mitjan\u00e7ant diverses t\u00e8cniques en funci\u00f3 dels materials presents i de la seva edat, informa sobre l\u2019edat del terratr\u00e8mol que ha precedit la seva formaci\u00f3.<\/p>

    \u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    \u00a0<\/p>

    Seguint l’exemple anterior, aquesta imatge representa el cas senzill de la utilitzaci\u00f3 de datacions en treballs de paleosismologia amb l’objectiu d’acotar les edats de paleoterratr\u00e8mols. Per simplicitat no s’hi expressen es incerteses en les edats. Imaginem que inicialment nom\u00e9s disposem de les edats indicades en color negre (ka fa refer\u00e8ncia a milers d’anys). A partir d’aquest registre, un cop interpretada l’exist\u00e8ncia de dos tacons al\u00b7luvials, podem deduir que s’han produ\u00eft dos grans terratr\u00e8mols entre aproximadament 15 ka (el final de la sedimentaci\u00f3 de la unitat 3) i 2 ka abans del present (abans de l’inici de la unitat 6). Sense comptar amb les edats dels tascons col\u00b7luvials, les edats dels paleoterratr\u00e8mols ens queden pobrament acotades. El salt vertical total associat als dos terratr\u00e8mols \u00e9s mesurable a partir del despla\u00e7ament de les bases de les unitats 2 o 3, mentre que la magnitud del despla\u00e7ament m\u00ednim per cada en cada un dels dos terratr\u00e8mols es pot aproximar a partir del gruix del tasc\u00f3 col\u00b7luvial corresponent. Si a m\u00e9s, som capa\u00e7os de trobar material datable en els tascons col\u00b7luvials (edats en blau), l’edat dels terratr\u00e8mols pot quedar molt m\u00e9s ben acotada. En aquest cas, tindr\u00edem que aquesta branca de la falla no sembla haver-se despla\u00e7at entre 54 i 15 ka (no hi ha tascons col\u00b7luvials dins d’aquest per\u00edode), per\u00f2 que si que ho ha fet en dues ocasions, un cop al voltant de 7 ka i un altre al voltant de 5 ka. Aquest tall tamb\u00e9 ens indica que la branca de la falla observable en aquesta localitat no s’ha despla\u00e7at posteriorment a 5 ka. El fet que la falla hagi trencat la superf\u00edcie dos cops en un interval de nom\u00e9s 2000 anys, i que no hagi tornat a trencar des de fa 5000 anys ens pot fer pensar que la probabilitat de nou trencament \u00e9s molt elevada, o b\u00e9 que la deformaci\u00f3 de la falla en profunditat s’ha distribu\u00eft cap a alguna altra branca superficial que hauria pogut trencar en algun moment posterior a 5 ka. Si aquesta branca de la falla que hauria pogut trencar posteriorment a 5ka no afecta a materials detr\u00edtics recents, perdrem la possibilitat de comprovar l’exist\u00e8ncia o no de possibles terratr\u00e8mols no detectats. Cal tenir en compte que el registre paleosismol\u00f2gic no ens donar\u00e0 mai una visi\u00f3 completa del funcionament d’una falla, per\u00f2 si que ens indica la quantitat m\u00ednima de terratr\u00e8mols dins del per\u00edode datat i la magnitud m\u00ednima de cada despla\u00e7ament.<\/p>

    \u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    \u00a0<\/span><\/p>

    El cas dels tascons col\u00b7luvials \u00e9s nom\u00e9s un exemple de la varietat de formes i estructures que arran de falla poden posar de manifest l\u2019ocurr\u00e8ncia de terratr\u00e8mols. Un altre tipus d’estructura que pot donar tamb\u00e9 molta informaci\u00f3 s\u00f3n els canals torrencials despla\u00e7ats per falles direccionals (amb component de moviment horitzontal). En aquest cas, les rases paleosismol\u00f2giques cal excavar-les paral\u00b7lelament i a banda i banda de la falla direccional. Aquesta disposici\u00f3 de les rases permet observar antics canals (paleocanals) reblerts de graves inclosos en la resta de materials del ventall al\u00b7luvial que han quedat tallats i despla\u00e7ats pel moviment de la falla. Si som capa\u00e7os de distingir el mateix canal a banda i banda de la falla podrem mesurar el despla\u00e7ament lateral que ha experimentat. Si mitjan\u00e7ant datacions aconseguim atribuir una edat a aquest canal despla\u00e7at podrem calcular un \u00edndex mitj\u00e0 de despla\u00e7ament lateral en m\/Ka (metres per cada miler d’anys). Aquest tipus de dada no ens informa sobre les caracter\u00edstiques de paleoterratr\u00e8mols individuals, per\u00f2 \u00e9s de gran valor, perqu\u00e8 pot integrar una hist\u00f2ria m\u00e9s llarga de despla\u00e7aments a base de diversos terratr\u00e8mols i proporciona una velocitat mitjana de despla\u00e7ament de la falla. Aquesta est\u00e0 directament lligada amb el grau d’activitat de la falla i amb la seva perillositat.<\/span><\/p>

    \u00a0<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Estructures relacionades amb la sacsejada s\u00edsmica<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    \u00a0<\/span><\/p>

    La liq\u00fcefacci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 d\u2019un material granular saturat en aigua d\u2019un estat s\u00f2lid a un estat l\u00edquid. El canvi d’estat el provoca un increment de la pressi\u00f3 de l\u2019aigua intersticial i una reorganitzaci\u00f3 dels grans. Aquest increment pot ser causat pel sacsejament provocat per ones s\u00edsmiques en determinades condicions litol\u00f2giques i de nivell fre\u00e0tic, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser degut a altres processos com ara la c\u00e0rrega de sediments.<\/span><\/p>

    La liq\u00fcefacci\u00f3 provoca la distorsi\u00f3 dels sediments susceptibles. Aquests poden migrar al llarg de discontinu\u00eftats (esquerdes o estratificaci\u00f3) i tamb\u00e9 pot trencar i migrar cap les capes sobrejacents i formar estructures caracter\u00edstiques en superf\u00edcie tals com volcans de sorra o fang. Aquests tipus d’estructures tamb\u00e9 es poden trobar en l’estudi de rases paleosismol\u00f2giques i poden permetre d’argumentar l’exist\u00e8ncia de paleoterratr\u00e8mols. La pres\u00e8ncia d\u2019estructures de liq\u00fcefacci\u00f3 implica un nivell m\u00ednim de sacseig que se sol donar en terratr\u00e8mols amb magnituds superiors a 5,5.<\/span><\/p>

    \u00a0<\/p>

    La constataci\u00f3 que determinades estructures de liq\u00fcefacci\u00f3 es van formar de manera simult\u00e0nia a diferents llocs d\u2019una certa \u00e0rea permet interpretar-les com a cos\u00edsmiques. Excepte en casos molt excepcionals, no es pot treure cap informaci\u00f3 sobre la localitzaci\u00f3 de la falla sismog\u00e8nica, la seva geometria ni la cinem\u00e0tica, at\u00e8s que la liq\u00fcefacci\u00f3 no t\u00e9 cap relaci\u00f3 directa amb la font s\u00edsmica, sin\u00f3 que est\u00e0 condicionada per caracter\u00edstiques locals favorables.<\/span><\/p>

    \u00a0<\/span><\/p>

    \u00a0<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    <\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Caracteritzaci\u00f3 geol\u00f2gica d'una font sismog\u00e8nica<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    \u00a0<\/span><\/p>

    Les fonts sismog\u00e8niques es caracteritzen a partir de les aproximacions directes i indirectes breument apuntades, juntament amb t\u00e8cniques de dataci\u00f3 de sediments i tota la informaci\u00f3 geol\u00f2gica disponible. Els par\u00e0metres s\u00edsmics s\u00f3n: la longitud, direcci\u00f3 i cabussament de la falla, aix\u00ed com la direcci\u00f3 i sentit del moviment sobre el pla de falla; la taxa de lliscament per un determinat interval de temps; el despla\u00e7ament per esdeveniment, obtingut a partir de l\u2019observaci\u00f3 en rases o de modelitzacions; el per\u00edode mitj\u00e0 de recurr\u00e8ncia, que \u00e9s el temps que separa dos grans esdeveniments d\u2019una mateixa falla; el temps transcorregut des de l\u2019\u00faltim gran esdeveniment ocorregut en una falla, i el terratr\u00e8mol m\u00e0xim esperable per una falla espec\u00edfica. La magnitud del m\u00e0xim terratr\u00e8mol es calcula a partir de l\u2019\u00e0rea de la falla i el despla\u00e7ament cos\u00edsmic.<\/span><\/p>

    El per\u00edode mitj\u00e0 de recurr\u00e8ncia es pot obtenir a partir de les observacions d\u2019esdeveniments individuals a les rases o es pot calcular si es coneix l’\u00edndex de lliscament i el despla\u00e7ament per esdeveniment. Normalment es troben per\u00edodes de recurr\u00e8ncia m\u00e9s grans si es dedueixen dels esdeveniments individuals observats a les rases que no pas si es calculen a partir de la taxa de lliscament i el salt per esdeveniment. Aix\u00f2 es deu a la falta de completesa del registre a les rases. El per\u00edode de recurr\u00e8ncia, juntament amb el temps transcorregut des de l\u2019\u00faltim gran esdeveniment ocorregut en una falla, s\u00f3n elements cr\u00edtics per a avaluar la probabilitat d\u2019ocurr\u00e8ncia d\u2019un gran terratr\u00e8mol en un per\u00edode de temps determinat.<\/span><\/p>

    Sovint alguns d\u2019aquests par\u00e0metres no poden ser dedu\u00efts directament de les observacions i aleshores s\u2019han de calcular a partir de les dades disponibles assumint un model d\u2019alliberament de la deformaci\u00f3 de periodicitat simple.<\/span><\/p>

    \u00a0<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    \n<\/p>

    Relacions emp\u00edriques entre la magnitud dels terratr\u00e8mols i l\u2019\u00e0rea de ruptura (a dalt) i la longitud de la ruptura en superf\u00edcie (a baix). La l\u00ednia de regressi\u00f3 ha estat calculada a partir de les observacions en falles normals, inverses i de direcci\u00f3. Els gr\u00e0fics mostren la l\u00ednia de regressi\u00f3 de les dades originals que, en realitat, es distribueixen en una franja for\u00e7a m\u00e9s ampla.<\/p>\n

    <\/p>\n

    Gr\u00e0fics adaptats de Wells i Coppersmith (1994) New empirical relationships among Magnitude, Rupture Length, Rupture Width, Rupture Area, and Rupture Displacement. Bulletin of the Seismological Society of America, 85, 4, 974-1002.<\/p>


    <\/p>


    <\/p>\n

    \n<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Paleosismologia Els continguts d’aquesta p\u00e0gina s\u00f3n extrets, en part, de la Hist\u00f2ria Natural dels Pa\u00efsos Catalans, en el seu apartat Tect\u00f2nica activa i Paleosismologia (Autor: Pere Santanach), publicat en l\u00ednia a https:\/\/www.enciclopedia.cat\/historia-natural-dels-paisos-catalans\/tectonica-activa-i-paleosismologia Apartats pricipals d’aquesta p\u00e0gina: Introducci\u00f3 Estructures a la intersecci\u00f3 falla-superf\u00edcie Estructures relacionades amb la sacsejada s\u00edsmica Caracteritzaci\u00f3 d’una font sismog\u00e8nica Introducci\u00f3 La paleosismologia […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-5210","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5210","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5210"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5210\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5210"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}