{"id":5233,"date":"2025-10-13T16:04:26","date_gmt":"2025-10-13T16:04:26","guid":{"rendered":"https:\/\/sismoiberica.org\/el-concepte-de-cicle-sismic\/"},"modified":"2025-10-13T16:04:26","modified_gmt":"2025-10-13T16:04:26","slug":"el-concepte-de-cicle-sismic","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/el-concepte-de-cicle-sismic\/","title":{"rendered":"El concepte de cicle s\u00edsmic"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El concepte de cicle s\u00edsmic<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els continguts d’aquesta p\u00e0gina s\u00f3n extrets, amb modificacions menors, de la Hist\u00f2ria Natural dels Pa\u00efsos Catalans, publicat en l\u00ednia a\u00a0<\/em>https:\/\/www.enciclopedia.cat\/historia-natural-dels-paisos-catalans\/tectonica-activa-i-paleosismologia<\/a>. Autor: Pere Santanach.<\/em><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La conceptualitzaci\u00f3 del cicle s\u00edsmic es deu al ge\u00f2leg nord-americ\u00e0 Harry Fielding Reid (1859 \u2013 1944), que va proposar-la despr\u00e9s del terratr\u00e8mol de Calif\u00f2rnia de l\u2019any 1906. En lliscar bruscament la falla i produir-se el terratr\u00e8mol, la deformaci\u00f3 el\u00e0stica es redueix dr\u00e0sticament i torna a comen\u00e7ar un proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3 de deformaci\u00f3 el\u00e0stica que durar\u00e0 fins al proper terratr\u00e8mol. Aix\u00ed, doncs, Reid va proposar que una falla produeix sismes c\u00edclicament i que la durada d\u2019aquests cicles dep\u00e8n de la velocitat d\u2019acumulaci\u00f3 de deformaci\u00f3 als voltants de la falla, \u00e9s a dir, de la velocitat del moviment de la falla. Segons el model de Reid, com m\u00e9s gran \u00e9s la taxa de despla\u00e7ament de les falles, m\u00e9s curt \u00e9s el cicle s\u00edsmic.<\/span><\/p><\/div>

El cicle s\u00edsmic es pot dividir en diferents per\u00edodes:<\/span><\/p>

  • Per\u00edode inters\u00edsmic (entre terratr\u00e8mols), al llarg del qual s\u2019acomoda l\u2019esfor\u00e7 en la deformaci\u00f3 el\u00e0stica de les roques que van acumulant energia gradualment degut al lent moviment de les plaques tect\u00f2niques. Aquesta \u00e9s la part m\u00e9s llarga del cicle s\u00edsmic amb durades molt variables de centenars d\u2019anys a centenars de milers d\u2019anys, depenent de la velocitat de deformaci\u00f3 de la zona.<\/span><\/li>
  • Per\u00edode co-s\u00edsmic, en el qual s\u2019alliberen parcialment o totalment i de forma sobtada els esfor\u00e7os acumulats en la deformaci\u00f3 el\u00e0stica de les roques i es produeix el despla\u00e7ament de la falla. Una part d’aquesta deformaci\u00f3 \u00e9s permanent (el despla\u00e7ament de la falla i fracturaci\u00f3 de les roques) i una altra \u00e9s transit\u00f2ria, corresponent a la transmissi\u00f3 d’ones s\u00edsmiques que radien enll\u00e0 del lloc de trencament. La durada del despla\u00e7ament a la superf\u00edcie de ruptura de la falla \u00e9s d\u2019uns pocs segons de forma que a nivell geol\u00f2gic el per\u00edode co-s\u00edsmic representa un instant. <\/span><\/li>
  • Per\u00edode post-s\u00edsmic. Un cop produ\u00eft el despla\u00e7ament de la falla que ha generat el terratr\u00e8mol, durant un per\u00edode relativament curt es produeix una acomodaci\u00f3 de la deformaci\u00f3 en zones properes a la zona de trencament de la falla, sovint amb aparici\u00f3 de r\u00e8pliques. La durada d’aquest per\u00edode \u00e9s molt variable, per\u00f2 en relaci\u00f3 a la durada del per\u00edode inter-s\u00edsmic \u00e9s de diversos ordres de magnitud menor.<\/span><\/li><\/ul>
    \u00a0<\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    El temps mitj\u00e0 que separa dos sismes consecutius s\u2019anomena per\u00edode\u00a0de recurr\u00e8ncia i t\u00e9 una durada de l\u2019ordre de deu a cent anys a les vores de la placa. A l\u2019interior de les plaques poden haver-hi falles que produeixen terratr\u00e8mols amb per\u00edodes de recurr\u00e8ncia de l\u2019ordre de cent mil anys.<\/p>

    Aquest fet \u00e9s important de cara a l\u2019establiment de la perillositat s\u00edsmica. Vol dir que les falles que no han produ\u00eft cap gran sisme en temps\u00a0hist\u00f2rics poden estar acumulant deformaci\u00f3 i en poden produir en el futur.<\/p>

    Aquesta possibilitat fa que en el cas de sistemes de falles que es mouen relativament lentament el per\u00edode de recol\u00b7lecci\u00f3 de dades del per\u00edode instrumental no \u00e9s prou llarg per informar-nos de la probabilitat que s’hi produeixi un terratr\u00e8mol amb una determinada magnitud. En aquests casos, per con\u00e8ixer el comportament potencial d’aquests sistemes de falles, cal allargar el per\u00edode d’observaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels temps hist\u00f2rics fins a cobrir m\u00e9s d\u2019un cicle s\u00edsmic. Aix\u00f2 nom\u00e9s es pot fer a partir de dades geol\u00f2giques: \u00e9s el camp de la paleosismologia.\u00a0<\/p>

    Precisament, la paleosismologia ha perm\u00e8s determinar s\u00e8ries de terratr\u00e8mols produ\u00efts per una falla. Alhora, les investigacions en aquest \u00e0mbit han pogut comprovar que si b\u00e9 els terratr\u00e8mols s\u00f3n recurrents, no es compleix una ciclicitat tan senzilla com imaginava Reid. S\u2019han trobat, per exemple, agrupacions temporals de terratr\u00e8mols amb curts per\u00edodes de recurr\u00e8ncia separades entre elles per llargs per\u00edodes de temps. Cada falla t\u00e9 el seu propi comportament condicionat per unes circumst\u00e0ncies locals que cal estudiar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El concepte de cicle s\u00edsmic Els continguts d’aquesta p\u00e0gina s\u00f3n extrets, amb modificacions menors, de la Hist\u00f2ria Natural dels Pa\u00efsos Catalans, publicat en l\u00ednia a\u00a0https:\/\/www.enciclopedia.cat\/historia-natural-dels-paisos-catalans\/tectonica-activa-i-paleosismologia. Autor: Pere Santanach. La conceptualitzaci\u00f3 del cicle s\u00edsmic es deu al ge\u00f2leg nord-americ\u00e0 Harry Fielding Reid (1859 \u2013 1944), que va proposar-la despr\u00e9s del terratr\u00e8mol de Calif\u00f2rnia de l\u2019any 1906. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-5233","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5233","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5233"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5233\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5233"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}