{"id":5264,"date":"2025-04-28T10:28:35","date_gmt":"2025-04-28T10:28:35","guid":{"rendered":"https:\/\/sismoiberica.org\/superficie-de-ruptura-perque-les-falles-es-mouen-de-forma-sobtada\/"},"modified":"2025-04-28T10:28:35","modified_gmt":"2025-04-28T10:28:35","slug":"superficie-de-ruptura-perque-les-falles-es-mouen-de-forma-sobtada","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/superficie-de-ruptura-perque-les-falles-es-mouen-de-forma-sobtada\/","title":{"rendered":"Superf\u00edcie de ruptura. Perqu\u00e8 les falles es mouen de forma sobtada?"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Superf\u00edcie de ruptura. Perqu\u00e8 les falles es mouen de forma sobtada?<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El moviment d’una falla que dona lloc a un terratr\u00e8mol no es fa al llarg i ample de tota la seva superf\u00edcie, sin\u00f3 que es fa per zones m\u00e9s petites. Aquesta zona limitada on es produeix el lliscament s’anomena superf\u00edcie de ruptura.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Bloc que representa una porci\u00f3 de l’escor\u00e7a que pot tenir una longitud d’entre desenes i centenars de quil\u00f2metres i on es mostra l’exemple d’una falla normal-destra. De forma idealitzada, la superf\u00edcie de la falla \u00e9s representada per una superf\u00edcie plana tot i que, sovint, les falles mostren una certa corbatura i irregularitats. Les fletxes paral\u00b7leles entre s\u00ed damunt del pla de falla representen els vectors del despla\u00e7ament entre els dos blocs rocosos en contacte associats a un \u00fanic terratr\u00e8mol. Aquests despla\u00e7aments s\u00f3n relativament grans a les zones centrals de la superf\u00edcie de ruptura i es van reduint de magnitud fins al l\u00edmit de la ruptura on el despla\u00e7ament entre blocs \u00e9s nul. Per tant, la zona de ruptura en un \u00fanic terratr\u00e8mol no s’est\u00e9n per tot el pla de falla sin\u00f3 que es limita a una zona discreta all\u00e0 on l’esfor\u00e7 de cisalla ha superat la resist\u00e8ncia al lliscament.<\/p>

Figura adaptada de: https:\/\/openpress.usask.ca\/physicalgeology\/ chapter\/12-1-what-is-an-earthquake-2\/<\/a>de<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El moviment del pla de falla a la zona de ruptura s’inicia amb un trencament puntual que es propaga a una velocitat variable i no necess\u00e0riament sim\u00e8trica al llarg d’una determinada part de la falla. Aquesta propagaci\u00f3 pot tardar uns segons o algunes desenes de segons a completar-se. El punt en qu\u00e8 s’inicia el trencament pot situar-se en la zona central de la superf\u00edcie de ruptura, per\u00f2 tamb\u00e9 pot estar prop de qualsevol dels seus extrems. Cada nou trencament t\u00e9 una din\u00e0mica diferent de ruptures anteriors i posteriors, de manera que les ones s\u00edsmiques alliberades mostren \u00a0patrons propis i diferenciables d’altres trencaments que es puguin produir al llarg de la mateixa falla. No hi ha un terratr\u00e8mol que sigui igual a un altre.<\/p>

Un cop s’ha propagat el despla\u00e7ament a tota la superf\u00edcie de ruptura es produeix una relaxaci\u00f3 d’esfor\u00e7os a la zona que s’ha despla\u00e7at i el moviment relatiu a banda i banda de la falla s’atura. En canvi, les zones adjacents a la superf\u00edcie de ruptura experimenten un augment dels esfor\u00e7os que donar\u00e0 lloc a posteriors trencaments i futurs terratr\u00e8mols quan la resist\u00e8ncia al lliscament de la falla o falles ve\u00efnes torni a ser superada pels esfor\u00e7os de cisalla que hi actuen. Aix\u00f2 pot passar amb un retard molt variable, entre segons despr\u00e9s o fins i tot milers d’anys de difer\u00e8ncia.<\/p>

La transfer\u00e8ncia d’esfor\u00e7os entre la superf\u00edcie de ruptura que ha alliberat esfor\u00e7os durant un terratr\u00e8mol cap a zones adjacents pot provocar una crisi s\u00edsmica<\/strong>, que consisteix en un s\u00e8rie de m\u00faltiples sismes relacionats entre ells. El terratr\u00e8mol de major magnitud<\/strong>, que anomenem terratr\u00e8mol principal<\/strong>, d’una s\u00e8rie no t\u00e9 perqu\u00e8 ser el que es produeix primer. La resta de sismes de la mateixa s\u00e8rie s’anomenen r\u00e8pliques. Les r\u00e8pliques<\/strong> es poden produir a la mateixa falla que havia trencat inicialment o en falles properes.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Selecci\u00f3 de material did\u00e0ctic<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Model an\u00e0leg del moviment d'una falla a batzegades<\/a><\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Durada:<\/strong> 2’31\u00bb<\/em><\/p>

Nivell d’ensenyament:<\/strong> ESO \/ Batxillerat<\/em><\/p>

Llengua:<\/strong> Catal\u00e0<\/em><\/p>

T\u00edtol:<\/strong> Model de moviment d’una falla<\/em><\/p>

Font:<\/strong> Marta Ferrater G\u00f3mez<\/em><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El video mostra un model an\u00e0leg de laboratori per il\u00b7lustrar <\/em>el moviment a batzegades t\u00edpic de les falles que generen terratr\u00e8mols.<\/em><\/p>\n

La taula representa el bloc inferior i el bloc de fusta representa el bloc superior d’una falla.<\/em><\/p>\n

Una goma el\u00e0stica s’utilitza per representar l’augment gradual dels esfor\u00e7os a l’escor\u00e7a terrestre <\/em>mentre que la superf\u00edcie rugosa de paper de vidre serveix per representar la resist\u00e8ncia al lliscament d’una falla.<\/em><\/p>\n

Es demostra que els terratr\u00e8mols successius tenen magnituds diferents, <\/em>i com la variaci\u00f3 en l’elasticitat de la goma i de la rugositat del paper de vidre afecten <\/em>l’espaiat i la magnitud dels terratr\u00e8mols modelitzats.<\/em><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Superf\u00edcie de ruptura. Perqu\u00e8 les falles es mouen de forma sobtada? El moviment d’una falla que dona lloc a un terratr\u00e8mol no es fa al llarg i ample de tota la seva superf\u00edcie, sin\u00f3 que es fa per zones m\u00e9s petites. Aquesta zona limitada on es produeix el lliscament s’anomena superf\u00edcie de ruptura. Bloc que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-5264","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5264","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5264"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5264\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sismoiberica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5264"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}