Les ones sísmiques que arriben amb una determinada amplitud a una localització determinada es poden veure modificades (reduïdes o ampliades) depenent del comportament mecànic dels materials del subsol. Aquest fenomen s’anomena efecte de sòl o efecte de llocVegi’s Amplificació (de l’ona sísmica) More i afecta els materials situats fins a algunes desenes de metres per sota la superfície del terreny, on es fonamenta qualsevol construcció o edifici.

Si hi ha contrastos marcats del tipus de materials al subsòlTerrenys situats per sota de la superfície terrestre. More, aquest efecte pot provocar diferències rellevants en l’amplitud, freqüència i durada de les ones sísmiques, i per tant també en el grau de destrucció fins i tot dins d’un mateix barri. Per això, especialment en el cas d’infraestructures crítiques, la valoració acurada de l’efecte de llocVegi’s Amplificació (de l’ona sísmica) More és un aspecte molt rellevant que requereix dur a terme estudis sismològics locals especialment dissenyats per determinar les característiques i gruix dels materials superficials i el seu comportament sísmic.

Les zones on l’amplitud de l’ona sísmica es pot veure més incrementada per l’efecte de llocVegi’s Amplificació (de l’ona sísmica) More és on el subsol superficial està format per sediments detrítics fins (argiles, llims i sorres) sense consolidar (com, per exemple, zones on hi havia hagut un llac o maresmes actualment reblertes o dessecades). En el cas que la porositat dels sediments mantingui un elevat contingut en aigua, l’amplificació de l’ona sísmica pot ser encara més acusada i generar intensitats, fins i tot, més elevades que en la zona epicentral.

A part dels materials superficials, localment també es pot produir una amplificació anòmala de l’amplitud de les ones sísmiques en funció de certes característiques topogràfiques, tals com: