Arqueosismologia

L’arqueosismologia estudia els terratrèmols del passat a través de la informació registrada en jaciments arqueològics i en el patrimoni cultural. Es tracta d’un camp d’estudi pluridisciplinar, que combina les tècniques i aproximacions de l’arqueologia, la sismologia, la geologia, l’enginyeria, l’arquitectura i la història.

L’interès de l’arqueosismologia és doble:

  • La detecció de terratrèmols no registrats històricament, aporta noves dades complementàries a les dels estudis de falles actives mitjançant paleosismologia, i ajuda a completar els catàlegs sísmics. Això és d’utilitat en l’avaluació de la peligrositat i el risc sísmic.
  • L’estudi del comportament sísmic del patrimoni cultural, pot ser d’utilitat en la presa de mesures preventives, l’elaboració de protocols d’actuació per a la protecció del patrimoni i en el disseny de plans de restauració d’edificis històrics.

 

Els efectes destructius dels terratrèmols poden quedar preservats en jaciments arqueològics i en edificis monumentals. Hi ha un bon nombre d’efectes cosísmics catalogats que poden quedar preservats en el què s’ha anomenat efectes arqueològics dels terratrèmols (EAEs en les seves sigles en anglès).

Taula dels efectes arqueològics dels terratrèmols primaris, amb distinció dels efectes geològics i dels efectes sobre els edificis. Cada un dels efectes es pot relacionar amb una intensitat arqueosísmica mínima, referida a la columna de la dreta a les escales d’intensitat ESI07 (limitat als efectes geològics) i EMS98. Figura procedent, sense modificacions, de Rodríguez-Pascua et al. (2016) «Arqueosismología: Una nueva herramienta para la sismología y la protección del patrimonio, Revista
Otarq, Vol 1, 151-169″, DOI http://dx.doi.org/10.23914/otarq.v0i1.91, sota la llicència Creative Commons Atribution CC BY-NC-ND 4.0, descarregable en pdf a http://revistas.jasarqueologia.es/index.php/otarq/article/view/91/93


Una anàlisi arqueosismològica combina l’observació sobre els efectes geològics i els efectes en la fàbrica de les construccions antròpiques. L’observació de patrons de deformació coherents reforça la interpretació de l’origen sísmic de les afectacions, aporta arguments per apuntar a les falles potencialment generadores del terratrèmol i permet fer hipòtesis sobre la direcció d’arribada de les ones sísmiques.

D’entre els efectes més informatius sobre les característiques del terratrèmol hi ha les columnes caigudes orientades i el desplaçament o l’escantonament de les peces en columnes cilíndriques que poden marcar la direcció i sentit del pols sísmic predominant.

Un dels objectius de l’anàlisi arqueosismològica és atribuir a les afectacions observades el valor mínim de la intensitat sísmica experimentada. A tal efecte s’utilitzen les escales d’intensitats EMS98 (la de referència a escala Europea) i l’escala ESI07 centrada en definir la intensitat a partir dels efectes geològics. Aquesta darrera escala, en els valors d’intensitats superiors a IX, permet discriminar millor entre diferents nivells d’intensitat que l’escala EMS98.

També es poden establir efectes post-sísmics, tals com abandonament d’assentaments o reparacions amb materials reciclats que, per sí soles, no permeten determinar l’existència d’un terratrèmol, però poden orientar en la recerca d’altres elements co-sísmics que siguin més definitoris de l’existència d’un terratrèmol.

Pots consultar: