Però si ampliem la nostra observació dels terratrèmols a una escala temporal força més llarga que la durada de les nostres vides individuals o la del període instrumental, ens adonem que en temps històrics, al nostre país, es van produir terratrèmols altament destructius que van condicionar fortament les vides dels nostres avantpassats. Es tracta de terratrèmols de magnituds majors i amb molta més capacitatCombinació de totes les fortaleses, atributs i recursos disponibles en una organització, comunitat o societat per gestionar i reduir el risc de desastres i enfortir la resiliència. La capacitat i la vulnerabilitat són l’invers l’un de l’altre. L’augment de capacitat en una societat en redueix la vulnerabilitat. Més destructiva que els registrats habitualment per les xarxes de sismòmetres, però que es produeixen amb una freqüència relativament baixa. Aquests terratrèmols els estudiem a partir de la informació recollida en documents històrics, complementada o no amb dades arqueològiques i/o geològiques. Els documents històrics ens donen una informació més incompleta i menys precisa que la proporcionada per les xarxes de sismòmetres del període instrumental però extremadament valuosa perquè recull informació de terratrèmols de magnitudValor numèric continu que quantifica la grandària o energia d’un sisme. Existeixen diverses escales de quantificació de la magnitud que no tenen límit superior i que s’expressen en nombres decimals. Malgrat que l’escala és oberta, des que es tenen registres de terratrèmols no s’ha arribat a mesurar cap sisme que arribi a la magnitud 10. La primera escala de magnitud que es va utilitzar és la de Richter, però actualment se n’utilitzen d’altres per tal de millorar la caracterització de cada terratrèmol depenent de la magnitud, distància a l’epicentre dels sismògrafs, i el tipus de sismògraf disponible. Tot i això, la magnitud és un valor que caracteritza un terratrèmol al seu lloc d’origen. Més més elevada. A la Península Ibèrica l’inici del període històric (també anomenat pre-instrumental), del qual tenim referències fiables d’activitat sísmica, es remunta aproximadament a 200 anys abans de Crist.

I si allarguem encara més la nostra perspectiva temporal als registres prehistòrics, podem interpretar, a partir dels jaciments arqueològics, els materials geològics superficials i el paisatge, els efectes de terratrèmols encara més antics. Es tracta de fenòmens més espaiats en el temps, molts d’ells amb magnituds encara més elevades que les del període històric. El camp de recerca que busca informació en els jaciments arqueològics l’anomenem arqueosismologia, i el que busca informació en el registre geològic l’anomenem paleosismologia. La primera detecta el què anomenem terratrèmols antics i abraça una forquilla temporal de l’ordre d’algun miler d’anys, mentre que la segona permet descobrir i caracteritzar paleoterratrèmols que es van produir fa desenes o centenars de milers d’anys.