Els conceptes de perillositat i risc sísmic, exposició, vulnerabilitat i capacitat

Els terratrèmols són fenòmens naturals inevitables i actualment no es pot predir en quin moment i en quin lloc es produirà un terratrèmol amb potencial destructiu. Malgrat això, si que tenim informació per estimar la probabilitat que es produeixi en una regió determinada i podem posar en marxa estratègies per a reduïr-ne els riscos.

Perillositat sísmica

La perillositat sísmica és la probabilitat que es produeixi un terratrèmol amb intensitats prou elevades per generar algun tipus de danys. Aquesta probabilitat depèn principalment de les condicions naturals marcades per la tectònica de plaques i les característiques geològiques de la zona en qüestió. Excepte en els casos de sismicitat induïda pels humans (per exemple en els casos d’injecció a l’escorça per a l’emmagatzemament de fluïds), la perillositat depèn només de factors naturals i els humans no la podem alterar.


Risc sísmic, exposició i vulnerabilitat

El risc sísmic correspon a la probabilitat que es facin efectius uns danys determinats, tals com pèrdua de vides humanes, danys personals o de salut, destrucció de propietat, pèrdua de recursos alimentaris i serveis, disrupció social i econòmica o impacte ambiental com a resultat d’un terratrèmol. A nivell conceptual el risc sísmic s’expressa mitjançant la següent fórmula:

Aquesta fórmula ens explica que el Risc sísmic depèn de la probabilitat que es produeixi un terratrèmol d’una determinada intensitat (perillositat sísmica) però que també depèn de:

  • si hi ha elements exposats als efectes d’aquest terratrèmol (p.ex. que hi hagi o no una població a la zona en qüestió)
  • si els elements exposats són vulnerables (p.ex. que les construccions d’aquesta població siguin fràgils)

 

A un nivell determinat de perillositat sísmica, com més gran sigui l’exposició i la vulnerabilitat, més gran serà el risc sísmic

Es pot aconseguir un nivell molt baix de risc si es redueixen l’exposició i/o la vulnerabilitat. Tot i això cal tenir present que el risc zero no existeix, ja que no és factible reduir l’exposició o la vulnerabilitat a valors nuls.

 

Infografia que mostra com el risc resulta de la intersecció entre perillositat, exposició i vulnerabilitat. No existeix el risc si hi manca algun d’aquests factors.

Al cercle de perillositat hi ha representada una diversitat de fenomens perillosos, entre els quals els terratrèmols.

D’acord amb la figura, una zona amb un cert nivell de perillositat, no estarà sotmesa a risc:

  • si no hi ha elements exposats (persones o bens)
  • si no és susceptible d’experimentar danys (les seves estructures són sismoresistents i hi ha un bon coneixement de com actuar en el cas de terratrèmol).
 
 En el cas dels sismes, els humans no tenim la possibilitat de reduir-ne la perillositat. Per tant, per mitigar el risc sísmic, les estratègies possibles són:
  • reduir l’exposició;
  • reduir la vulnerabilitat.
 



Desastre sísmic i com evitar-lo

 

Un desastre sísmic és una disrupció seriosa del funcionament d’una comunitat o una societat que implica un nivell de pèrdues i un impacte humà, material, econòmic i/o ambiental que excedeix la capacitat de recuperació mitjançant recursos propis. A nivell conceptual, el desastre depèn del risc sísmic que afecti una zona determinada i de la capacitat de fer-hi front de la societat.

Si els humans volem reduir el risc i la possibilitat que s’esdevingui un desastre sísmic no tenim actualment la possibilitat de reduir la perillositat sísmica, però si que podem actuar:

  • reduint l’exposició, per exemple, desmantellant una central nuclear situada en zona excessivament exposada al perill sísmic;
  • reduint la vulnerabilitat; per exemple, construïnt estructures més resistents als terratrèmols;
  • augmentant la capacitat, per exemple, dissenyant bons plans d’actuació i estant preparats per quan es produeixi un terratrèmol.

Podem reduir la vulnerabilitat mitjançant mesures estructurals, tals com normes que obliguin a construir estructures més resistents als terratrèmols.

Podem reduir l’exposició i augmentar la capacitat mitjançant mesures no estructurals (organitzatives).