El concepte de cicle sísmic
Els continguts d’aquesta pàgina són extrets, amb modificacions menors, de la Història Natural dels Països Catalans, publicat en línia a https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/tectonica-activa-i-paleosismologia. Autor: Pere Santanach.
La conceptualització del cicle sísmic es deu al geòleg nord-americà Harry Fielding Reid (1859 – 1944), que va proposar-la després del terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més de Califòrnia de l’any 1906. En lliscar bruscament la fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més i produir-se el terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més, la deformació elàstica es redueix dràsticament i torna a començar un procés d’acumulació de deformació elàstica que durarà fins al proper terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més. Així, doncs, Reid va proposar que una fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més produeix sismes cíclicament i que la durada d’aquests cicles depèn de la velocitat d’acumulació de deformació als voltants de la fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més, és a dir, de la velocitat del moviment de la fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més. Segons el model de Reid, com més gran és la taxa de desplaçament de les falles, més curt és el cicle sísmic.
El cicle sísmic es pot dividir en diferents períodes:
- Període intersísmic (entre terratrèmols), al llarg del qual s’acomoda l’esforç en la deformació elàstica de les roques que van acumulant energia gradualment degut al lent moviment de les plaques tectòniques. Aquesta és la part més llarga del cicle sísmic amb durades molt variables de centenars d’anys a centenars de milers d’anys, depenent de la velocitat de deformació de la zona.
- Període co-sísmic, en el qual s’alliberen parcialment o totalment i de forma sobtada els esforços acumulats en la deformació elàstica de les roques i es produeix el desplaçament de la fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més. Una part d’aquesta deformació és permanent (el desplaçament de la fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més i fracturació de les roques) i una altra és transitòria, corresponent a la transmissió d’ones sísmiques que radien enllà del lloc de trencament. La durada del desplaçament a la superfície de ruptura de la fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més és d’uns pocs segons de forma que a nivell geològic el període co-sísmic representa un instant.
- Període post-sísmic. Un cop produït el desplaçament de la fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més que ha generat el terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més, durant un període relativament curt es produeix una acomodació de la deformació en zones properes a la zona de trencament de la fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més, sovint amb aparició de rèpliques. La durada d’aquest període és molt variable, però en relació a la durada del període inter-sísmic és de diversos ordres de magnitudValor numèric continu que quantifica la grandària o energia d’un sisme. Existeixen diverses escales de quantificació de la magnitud que no tenen límit superior i que s’expressen en nombres decimals. Malgrat que l’escala és oberta, des que es tenen registres de terratrèmols no s’ha arribat a mesurar cap sisme que arribi a la magnitud 10. La primera escala de magnitud que es va utilitzar és la de Richter, però actualment se n’utilitzen d’altres per tal de millorar la caracterització de cada terratrèmol depenent de la magnitud, distància a l’epicentre dels sismògrafs, i el tipus de sismògraf disponible. Tot i això, la magnitud és un valor que caracteritza un terratrèmol al seu lloc d’origen. Més menor.
El temps mitjà que separa dos sismes consecutius s’anomena període de recurrència i té una durada de l’ordre de deu a cent anys a les vores de la placa. A l’interior de les plaques poden haver-hi falles que produeixen terratrèmols amb períodes de recurrència de l’ordre de cent mil anys.
Aquest fet és important de cara a l’establiment de la perillositat sísmicaProbabilitat que es produeixi un terratrèmol susceptible de generar pèrdues humanes, danys personals o de salut, destrucció de propietat, pèrdua de recursos alimentaris i serveis, disrupció social i econòmica o impacte ambiental. Més. Vol dir que les falles que no han produït cap gran sismeVegi’s terratrèmol Més en temps històrics poden estar acumulant deformació i en poden produir en el futur.
Aquesta possibilitat fa que en el cas de sistemes de falles que es mouen relativament lentament el període de recol·lecció de dades del període instrumental no és prou llarg per informar-nos de la probabilitat que s’hi produeixi un terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més amb una determinada magnitudValor numèric continu que quantifica la grandària o energia d’un sisme. Existeixen diverses escales de quantificació de la magnitud que no tenen límit superior i que s’expressen en nombres decimals. Malgrat que l’escala és oberta, des que es tenen registres de terratrèmols no s’ha arribat a mesurar cap sisme que arribi a la magnitud 10. La primera escala de magnitud que es va utilitzar és la de Richter, però actualment se n’utilitzen d’altres per tal de millorar la caracterització de cada terratrèmol depenent de la magnitud, distància a l’epicentre dels sismògrafs, i el tipus de sismògraf disponible. Tot i això, la magnitud és un valor que caracteritza un terratrèmol al seu lloc d’origen. Més. En aquests casos, per conèixer el comportament potencial d’aquests sistemes de falles, cal allargar el període d’observació més enllà dels temps històrics fins a cobrir més d’un cicle sísmic. Això només es pot fer a partir de dades geològiques: és el camp de la paleosismologia.
Precisament, la paleosismologia ha permès determinar sèries de terratrèmols produïts per una fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més. Alhora, les investigacions en aquest àmbit
han pogut comprovar que si bé els terratrèmols són recurrents, no es compleix una ciclicitat tan senzilla com imaginava Reid. S’han trobat, per exemple, agrupacions temporals de terratrèmols amb curts períodes de recurrència separades entre elles per llargs períodes de temps. Cada fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més té el seu propi comportament condicionat per unes circumstàncies locals que cal estudiar.