Geodèsia
La geodèsia s’ocupa de la mesura precisa de les dimensions de la Terra, la descripció de la seva forma, i el seu camp gravitatori, i d’observar els canvis geomètrics que experimenta al llarg del temps. L’observació dels lents moviments de la superfície terrestre permet conèixer com, aquesta, es deforma actualment i, per exemple, quantificar les velocitats de desplaçament de les falles actives. Això és rellevant perquè aporta dades útils en l’avaluació de la perillositat sísmicaProbabilitat que es produeixi un terratrèmol susceptible de generar pèrdues humanes, danys personals o de salut, destrucció de propietat, pèrdua de recursos alimentaris i serveis, disrupció social i econòmica o impacte ambiental. Més d’aquestes falles.
La utilitat de la geodèsia en l’estudi de terratrèmols rau en:
- Quantificar les velocitats de moviment relatiu actual entre plaques tectòniques i el tipus de moviment (de lliscament lateral, de compressió o d’extensió o mixt) existent en zones properes als límits de les plaques.
- Determinar la deformació al llarg del període entre sismes en zones amb falles actives. Les dades geodèsiques permeten observar com es distribueix la deformació elàstica prop d’un sistema de falles en el període intersísmic i detectar les zones amb major probabilitat de trencar en un futur.
- Mesurar la deformació que es produeix durant i poc després d’un terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més (període post-sísmic). Aquestes mesures post-sísmiques ajuden a acotar millor les característiques de la ruptura, les característiques visco-elàstiques de l’escorça i el mantell, conèixer la redistribució d’esforços cap a altres porcions de la fallaUna falla és una discontinuïtat o fractura a l’escorça terrestre que separa dues masses rocoses que han experimentat moviment relatiu entre elles. Quan aquest moviment relatiu entre blocs rocosos separats per una falla es produeix de forma brusca es genera un terratrèmol. Més o d’altres falles veïnes, que poden esdevenir més perilloses.
- Detectar zones potencialment sismogèniques que s’estan deformant a velocitats significatives sense haver produït terratrèmols recentment i que han passat desapercebudes a la sismologia.
- Complementar les dades sismològiques per generar models més acurats de la deformació tectònica i de la perillositat sísmicaProbabilitat que es produeixi un terratrèmol susceptible de generar pèrdues humanes, danys personals o de salut, destrucció de propietat, pèrdua de recursos alimentaris i serveis, disrupció social i econòmica o impacte ambiental. Més d’una regió determinada.
Actualment la geodèsia compta amb diverses tècniques de mesurament d’alta precisió. Depenent de les característiques tècniques de la instrumentació i del problema a resoldre, les dades es prenen de forma contínua o de forma repetida, espaiada en el temps. Les tècniques més utilitzades es basen en:
· Sistemes de Satèl·lits de Navegació Global (GNSS, en les seves sigles en anglès) tals com GPS (desenvolupat als Estats Units d’Amèrica), Galileo (desenvolupat a Europa) o GLONASS (desenvolupat a Rússia). Aquestes eines, permeten conèixer la posició de punts de referència de la superfície terrestre amb una precisió mil·limètrica.
· Radar Interferomètric d’Obertura Sintètica (InSAR, en les seves sigles en anglès): Utilitza el patró d’interferència de fase entre les ones de dues imatges de satèl·lit preses en moments diferents per deduïr el canvi de topografia en àrees extenses. La precisió en la mesura dels desplaçaments relatius entre dues imatges varia d’uns pocs mm a uns pocs cm.