Mesures no estructurals:
educació, preparació i coordinació

Tal i com s’expressa a l’Eurydice report de la Unió Europea, cada cop es reconeix més la importància de les estratègies de mitigació no estructural en la mitigació dels riscos. Aquestes estratègies inclouen programes educatius, campanyes de conscienciació, protocols de preparació, simulacres d’emergència, planificació d’evacuacions, coordinació amb els serveis de protecció civil i iniciatives comunitàries d’increment de la resiliència. Totes estan molt interrelacionades, però en el cas del risc sísmic les podem agrupar en l’educació, la preparació i la coordinació.

Apartats pricipals d'aquesta pàgina:

Educació, coneixement i conscienciació pública

L’educació constitueix una eina estratègica per a la reducció a llarg termini del risc sísmic. S’ha demostrat reiteradament que les comunitats amb nivells més elevats de coneixement, conscienciació i preparació davant dels perills tendeixen a respondre-hi de manera més eficaç, amb menys pànic i més bona presa de decisions durant les emergències, cosa que es tradueix en una reducció en les pèrdues de vides humanes.

Així doncs, el professorat té el potencial d’assumir un paper actiu en la mitigació dels riscos. Els docents d’educació obligatòria, a través de perspectives interdisciplinàries que connectin la física, la geografia, la geodinàmica i l’educació per a la ciutadania, poden exercir un paper central en la conscienciació i la promoció de cultures de prevenció.

Sovint, l’alumnat transmet els coneixements adquirits a l’aula a les seves famílies, estenent així comportaments preventius a les llars i a la comunitat. Els centres educatius esdevenen, per tant, no només espais d’instrucció, sinó també nodes estratègics en la difusió de pràctiques de resiliència i cultura preventiva.

Preparació de l'abans, el durant i el després del proper sisme

Un altre pilar fonamental de la mitigació no estructural és la implementació de simulacres i exercicis de preparació. La pràctica reiterada permet que alumnat, professorat i personal institucional interioritzin els procediments d’emergència, transformant la instrucció teòrica en respostes conductuals automàtiques. Els simulacres regulars redueixen el pànic, milloren els temps de reacció i clarifiquen els procediments d’evacuació.

La divulgació a la ciutadania de pautes clares de comportament, tals com el material essencials que cal tenir preparats i actualitzats en kits de supervivència, guies de com actuar en cas d’emergència sísmica

Coordinació d'emergències

Les autoritats de protecció civil exerceixen un paper clau en el desenvolupament i implementació de les estratègies de mitigació no estructural. Les seves responsabilitats van més enllà de la resposta post-desastre i inclouen el monitoratge del risc, la coordinació institucional, la comunicació pública, la planificació preventiva i la formació especialitzada. En el cas dels centres educatius, la col·laboració estreta amb les institucions de protecció civil és essencial per garantir plans d’emergència actualitzats, protocols d’evacuació eficaços i respostes coordinades durant les crisis. Les activitats conjuntes entre escoles, serveis d’emergència, bombers i equips sanitaris poden reforçar encara més la preparació institucional i familiaritzar l’alumnat amb la realitat pràctica de la gestió d’emergències.

Experiències a la Península Ibèrica

A la Península Ibèrica les estratègies no estructurals es van consolidant de mica en mica. A Portugal, amb el precedent del gran terratrèmol de Lisboa de 1755, s’ha adoptat a nivell estatal un model especialment visible i participatiu centrat en la conscienciació pública i els exercicis de preparació. En canvi, sense referents tan extrems, a Espanya l’augment de capacitat de resposta al perill sísmic s’ha orientat bàsicament cap a la planificació i la gestió d’emergències. Ambdós països van fent passos cap al reconeixement que la seguretat estructural per si sola és insuficient i que calen ciutadans informats, preparats i implicats per fer front als riscos.

En el marc de l’educació i dins del programa ReSist Lisboa, l’ajuntament de Lisboa ha desenvolupat activitats de conscienciació sísmica a les escoles, sessions de formació per al professorat i iniciatives divulgatives sobre comportaments d’autoprotecció, arribant a milers d’alumnes i educadors.

L’Autoridade Nacional de Emergência e Proteção Civil (ANEPC) de Portugal organitza anualment i a nivell estatal l’exercici A Terra Treme, un simulacre públic de sensibilització específicament dissenyat per familiaritzar la població amb els comportaments de protecció davant dels
terratrèmols. Aquest exercici té com a objectiu millorar la comprensió ciutadana sobre com actuar abans, durant i després d’un sisme. Hi participen escoles, institucions públiques, empreses i llars de tot el territori nacional, i reflecteix el compromís amb un model preventiu altament participatiu i públicament visible.

Tradicionalment, la mitigació del risc sísmic a Espanya s’ha decantat més cap a la preparació administrativa, la planificació territorial i els mecanismes de coordinació d’emergències. A escala estatal, el Plan estatal de protección civil ante el riesgo sísmico estableix el marc organitzatiu per a la resposta davant terratrèmols i la coordinació entre organismes científics, serveis d’emergència i autoritats públiques. Tot i això, l’organització en comunitats autònomes a l’Estat espanyol ha permès que moltes responsabilitats en matèria de mitigació no estructural s’hagin traspassat a les comunitats autònomes, de forma que hi ha diferències regionals en les estratègies de preparació segons el nivell d’exposició al risc.

En els territoris amb major exposició sísmica s’han desenvolupat instruments específics de planificació d’emergències per fer front als riscos sísmics:

  • A Andalusia, les polítiques de preparació es troben fortament condicionades per la sismicitat de la serralada Bètica i del domini d’Alborán, una de les zones més actives sísmicament de la Península Ibèrica. Les autoritats autonòmiques compten amb el Plan de emergencia ante el riesgo sísmico en Andalucía on s’especifiquen els procediments específics de planificació d’emergències, amb el suport científic del Instituto Andaluz Universitario de Geofísica y Prevención de Desastres Sísmicos, de la Universidad de Granada. Aquesta institució contribueix mitjançant el monitoratge sísmic, la recerca científica, l’avaluació del risc i l’assessorament tècnic a les administracions públiques. El model andalús combina, així, suport científic, planificació institucional i preparació operativa.
  • La Regió de Múrcia representa un dels exemples més clars de governança del risc sísmic condicionada per l’experiència d’un sisme destructiu recent. El terratrèmol de Lorca de 2011, malgrat la seva magnitud moderada, va provocar nou víctimes mortals i importants danys materials, posant de manifest la vulnerabilitat de les àrees urbanes davant de sismes relativament petits però superficials. Com a conseqüència, Múrcia va reforçar les seves estructures de planificació d’emergències mitjançant el programa SISMIMUR, enfortint protocols d’informació pública, planificació preventiva, marcs d’intervenció i coordinació operativa. L’esdeveniment de Lorca també va
    incrementar significativament la consciència pública i institucional sobre la vulnerabilitat sísmica, convertint Múrcia en una de les regions espanyoles més proactives en matèria de preparació sísmica.
  • Al País Valencià la Xarxa Sísmica Autonòmica de la Comunitat Valenciana (SISCOVA) és gestionada per la Unitat de Registre Sísmic de la Universitat d’Alacant, en col·laboració amb l’ Institut Cartogràfic Valencià. Especialment a la província d’Alacant, on la sismicitat és més acusada, les administracions locals i municipals han incorporat progressivament consideracions sísmiques en la planificació urbana d’emergències i en les estratègies de gestió del risc.
    Els esforços de preparació han inclòs cartografia d’intervenció, protocols de coordinació d’emergències i programes tècnics de divulgació destinats a millorar la resiliència municipal.
  • A Catalunya, la preparació sísmica s’articula a través del Pla SISMICAT, el pla especial de protecció civil per emergències sísmiques, amb el suport científic i de gestió de la xarxa sísmica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). El SISMICAT estableix l’estructura operativa i els procediments d’emergència necessaris per gestionar incidents relacionats amb terratrèmols i minimitzar els riscos per a les persones, les infraestructures i el medi ambient. Aquest pla distingeix els municipis en els quals és obligada o és recomanable l’elaboració d’un Pla d’Actuació Municipal d’Emergències. També fa difusió pública de consells d’autoprotecció, integrant el risc sísmic dins de l’estratègia general de protecció civil de la Generalitat de Catalunya.


A Espanya s’ha impulsat, d’aplicació a tot l’estat, el Plan de formación ante emergencias de protección civil en centros educativos no universitarios, amb implantació a partir del curs 2025–2026, que proporciona infografies, guies didàctiques i vídeos amb instruccions bàsiques en totes les llengües oficials. Aquesta iniciativa pretén donar formació sistemàtica i amb caràcter obligari a l’alumnat davant diversos escenaris d’emergència, inclosos terratrèmols, tsunamis, inundacions, incendis forestals i accidents industrials. Aquesta iniciativa suggereix una progressiva aproximació cap a un model més basat en l’educació, la conscienciació i la cultura preventiva.