A la Península Ibèrica les estratègies no estructurals es van consolidant de mica en mica. A Portugal, amb el precedent del gran terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més de Lisboa de 1755, s’ha adoptat a nivell estatal un model especialment visible i participatiu centrat en la conscienciació pública i els exercicis de preparació. En canvi, sense referents tan extrems, a Espanya l’augment de capacitatCombinació de totes les fortaleses, atributs i recursos disponibles en una organització, comunitat o societat per gestionar i reduir el risc de desastres i enfortir la resiliència. La capacitat i la vulnerabilitat són l’invers l’un de l’altre. L’augment de capacitat en una societat en redueix la vulnerabilitat. Més de resposta al perillFenomen susceptible de generar pèrdues humanes, danys a les persones, propietat, degradació ambiental o disrupció social i econòmica. Més sísmic s’ha orientat bàsicament cap a la planificació i la gestió d’emergències. Ambdós països van fent passos cap al reconeixement que la seguretat estructural per si sola és insuficient i que calen ciutadans informats, preparats i implicats per fer front als riscos.

En el marc de l’educació i dins del programa ReSist Lisboa, l’ajuntament de Lisboa ha desenvolupat activitats de conscienciació sísmica a les escoles, sessions de formació per al professorat i iniciatives divulgatives sobre comportaments d’autoproteccióL’auto protecció respecte a un fenomen natural perillós com un terratrèmol consisteix en emprendre mesures de protecció individual i de l’entorn (familiar, de treball, etc…), mantenir-se preparat (reserva de queviures i aigua, evitar elements que puguin causar danys en el cas de caiguda, tenir una ràdio amb piles, etc…) , conèixer les rutes d’evacuació i comprendre com cal actuar (tancar la clau del gas, no utilitzar l’ascensor, etc…) en el cas que un esdeveniment es produeixi. Més, arribant a milers d’alumnes i educadors.

L’Autoridade Nacional de Emergência e Proteção Civil (ANEPC) de Portugal organitza anualment i a nivell estatal l’exercici A Terra Treme, un simulacre públic de sensibilització específicament dissenyat per familiaritzar la població amb els comportaments de protecció davant dels
terratrèmols. Aquest exercici té com a objectiu millorar la comprensió ciutadana sobre com actuar abans, durant i després d’un sismeVegi’s terratrèmol Més. Hi participen escoles, institucions públiques, empreses i llars de tot el territori nacional, i reflecteix el compromís amb un model preventiu altament participatiu i públicament visible.

Tradicionalment, la mitigació del risc sísmicProbabilitat que es produeixin uns danys determinats com a resultat d’un terratrèmol. A nivell conceptual s’expressa mitjançant la següent fórmula. Més a Espanya s’ha decantat més cap a la preparació administrativa, la planificació territorial i els mecanismes de coordinació d’emergències. A escala estatal, el Plan estatal de protección civil ante el riesgo sísmico estableix el marc organitzatiu per a la resposta davant terratrèmols i la coordinació entre organismes científics, serveis d’emergènciaSituació o esdeveniment sobtat i inesperat, normalment perillós, que requereix una acció immediata i organitzada per evitar o reduir danys a la vida, la salut, els bens o el medi ambient. La causa d’una emergència pot ser molt variada. Més i autoritats públiques. Tot i això, l’organització en comunitats autònomes a l’Estat espanyol ha permès que moltes responsabilitats en matèria de mitigació no estructural s’hagin traspassat a les comunitats autònomes, de forma que hi ha diferències regionals en les estratègies de preparació segons el nivell d’exposicióPersones, propietats, sistemes o altres elements presents en zones potencialment afectables per algun perill. Més al risc.

En els territoris amb major exposicióPersones, propietats, sistemes o altres elements presents en zones potencialment afectables per algun perill. Més sísmica s’han desenvolupat instruments específics de planificació d’emergències per fer front als riscos sísmics:

• A Andalusia, les polítiques de preparació es troben fortament condicionades per la sismicitatCaracterístiques de freqüència, magnitud i intensitat dels terratrèmols en una regió determinada. L’estudi de la sismicitat permet comprendre els patrons d’ocurrència de terratrèmols i estimar la perillositat sísmica. Més de la serralada Bètica i del domini d’Alborán, una de les zones més actives sísmicament de la Península Ibèrica. Les autoritats autonòmiques compten amb el Plan de emergencia ante el riesgo sísmico en Andalucía on s’especifiquen els procediments específics de planificació d’emergències, amb el suport científic del Instituto Andaluz Universitario de Geofísica y Prevención de Desastres Sísmicos, de la Universidad de Granada. Aquesta institució contribueix mitjançant el monitoratge sísmic, la recerca científica, l’avaluació del risc i l’assessorament tècnic a les administracions públiques. El model andalús combina, així, suport científic, planificació institucional i preparació operativa.
• La Regió de Múrcia representa un dels exemples més clars de governança del risc sísmicProbabilitat que es produeixin uns danys determinats com a resultat d’un terratrèmol. A nivell conceptual s’expressa mitjançant la següent fórmula. Més condicionada per l’experiència d’un sismeVegi’s terratrèmol Més destructiu recent. El terratrèmolUn terratrèmol és una vibració del terreny produïda per l’arribada d’ones elàstiques que viatgen fins el punt d’observació des d’una zona on hi ha hagut un moviment brusc a l’escorça terrestre, una explosió, o bé un impacte. Més de Lorca de 2011, malgrat la seva magnitudValor numèric continu que quantifica la grandària o energia d’un sisme. Existeixen diverses escales de quantificació de la magnitud que no tenen límit superior i que s’expressen en nombres decimals. Malgrat que l’escala és oberta, des que es tenen registres de terratrèmols no s’ha arribat a mesurar cap sisme que arribi a la magnitud 10. La primera escala de magnitud que es va utilitzar és la de Richter, però actualment se n’utilitzen d’altres per tal de millorar la caracterització de cada terratrèmol depenent de la magnitud, distància a l’epicentre dels sismògrafs, i el tipus de sismògraf disponible. Tot i això, la magnitud és un valor que caracteritza un terratrèmol al seu lloc d’origen. Més moderada, va provocar nou víctimes mortals i importants danys materials, posant de manifest la vulnerabilitatCondició determinada per factors físics, socials, econòmics i ambientals o per processos que incrementen la susceptibilitat dels individus, comunitats, o sistemes a l’impacte d’un fenomen perillós. La capacitat i la vulnerabilitat són l’invers l’un de l’altre. L’augment de capacitat en una societat en redueix la vulnerabilitat. Més de les àrees urbanes davant de sismes relativament petits però superficials. Com a conseqüència, Múrcia va reforçar les seves estructures de planificació d’emergències mitjançant el programa SISMIMUR, enfortint protocols d’informació pública, planificació preventiva, marcs d’intervenció i coordinació operativa. L’esdeveniment de Lorca també va
  incrementar significativament la consciència pública i institucional sobre la vulnerabilitatCondició determinada per factors físics, socials, econòmics i ambientals o per processos que incrementen la susceptibilitat dels individus, comunitats, o sistemes a l’impacte d’un fenomen perillós. La capacitat i la vulnerabilitat són l’invers l’un de l’altre. L’augment de capacitat en una societat en redueix la vulnerabilitat. Més sísmica, convertint Múrcia en una de les regions espanyoles més proactives en matèria de preparació sísmica.
• Al País Valencià la Xarxa Sísmica Autonòmica de la Comunitat Valenciana (SISCOVA) és gestionada per la Unitat de Registre Sísmic de la Universitat d’Alacant, en col·laboració amb l’ Institut Cartogràfic Valencià. Especialment a la província d’Alacant, on la sismicitatCaracterístiques de freqüència, magnitud i intensitat dels terratrèmols en una regió determinada. L’estudi de la sismicitat permet comprendre els patrons d’ocurrència de terratrèmols i estimar la perillositat sísmica. Més és més acusada, les administracions locals i municipals han incorporat progressivament consideracions sísmiques en la planificació urbana d’emergències i en les estratègies de gestió del risc.
  Els esforços de preparació han inclòs cartografia d’intervenció, protocols de coordinació d’emergències i programes tècnics de divulgació destinats a millorar la resiliènciaCapacitat de sobreviure, adaptar-se i recuperar-se dels afectes adversos imposats per uns determinats perills que afecten a individus, comunitats, societats i altres sistemes. Més municipal.
• A Catalunya, la preparació sísmica s’articula a través del Pla SISMICAT, el pla especial de protecció civil per emergències sísmiques, amb el suport científic i de gestió de la xarxa sísmica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). El SISMICAT estableix l’estructura operativa i els procediments d’emergènciaSituació o esdeveniment sobtat i inesperat, normalment perillós, que requereix una acció immediata i organitzada per evitar o reduir danys a la vida, la salut, els bens o el medi ambient. La causa d’una emergència pot ser molt variada. Més necessaris per gestionar incidents relacionats amb terratrèmols i minimitzar els riscos per a les persones, les infraestructures i el medi ambient. Aquest pla distingeix els municipis en els quals és obligada o és recomanable l’elaboració d’un Pla d’Actuació Municipal d’Emergències. També fa difusió pública de consells d’autoproteccióL’auto protecció respecte a un fenomen natural perillós com un terratrèmol consisteix en emprendre mesures de protecció individual i de l’entorn (familiar, de treball, etc…), mantenir-se preparat (reserva de queviures i aigua, evitar elements que puguin causar danys en el cas de caiguda, tenir una ràdio amb piles, etc…) , conèixer les rutes d’evacuació i comprendre com cal actuar (tancar la clau del gas, no utilitzar l’ascensor, etc…) en el cas que un esdeveniment es produeixi. Més, integrant el risc sísmicProbabilitat que es produeixin uns danys determinats com a resultat d’un terratrèmol. A nivell conceptual s’expressa mitjançant la següent fórmula. Més dins de l’estratègia general de protecció civil de la Generalitat de Catalunya.

A Espanya s’ha impulsat, d’aplicació a tot l’estat, el Plan de formación ante emergencias de protección civil en centros educativos no universitarios, amb implantació a partir del curs 2025–2026, que proporciona infografies, guies didàctiques i vídeos amb instruccions bàsiques en totes les llengües oficials. Aquesta iniciativa pretén donar formació sistemàtica i amb caràcter obligari a l’alumnat davant diversos escenaris d’emergènciaSituació o esdeveniment sobtat i inesperat, normalment perillós, que requereix una acció immediata i organitzada per evitar o reduir danys a la vida, la salut, els bens o el medi ambient. La causa d’una emergència pot ser molt variada. Més, inclosos terratrèmols, tsunamis, inundacions, incendis forestals i accidents industrials. Aquesta iniciativa suggereix una progressiva aproximació cap a un model més basat en l’educació, la conscienciació i la cultura preventiva.