Altres recursos docents

Hi ha una colla d’institucions que proporcionen material valuós per a la comprensió i el seguiment dels terratrèmols. Algunes webs són especialment rellevants en el cas de la Península Ibèrica, però també en llistem d’altres que ofereixen material de gran qualitat d’abast global. Afegim algun petit comentari sobre els llocs web més destacats. Totes elles són font de dades i de recursos potencialment utilitzables en activitats docents.

Recursos centrats a la Península Ibèrica

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

L’ICGC entre molts altres tipus d’activitats, gestiona les infraestructures i la informació de la xarxa sísmica de Catalunya (CA) formada per més de 40 velocímetres i acceleròmetres, i col·labora en la gestió de més de 20 estacions d’altres xarxes (IGN, LEGEF-IEC, Geo3BCN-CSIC, Institut d’Estudis Andorrans, Observatoire Midi-Pyrenées, Observatori de l’Ebre, UPC). El lloc web ofereix entre d’altres:

Atles sísmic de Catalunya, Volum 1: Catàleg de sismicitat. Recull la informació de terratrèmols històrics percebuts per la població, editat l’any 1999. Inclou mapes dels epicentres per diverses èpoques i fitxes de cada terratrèmol on es mostra el mapa de les poblacions que l’han percebut. Descarregable en PDF.

Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. Estudi publicat l’any 2006 sobre els moviments sísmics dels segles XIV i XV, que inclouen el terratrèmol de 1373 (Ribagorça), sèrie sísmica de 1427 (Amer i Olot), 1428 (Camprodon i Puigcerdà) i 1448 (Vallès Occidental). Es tracta d’un estudi interdisciplinar que interpreta la informació sismològica a partir del context històric i social.

Butlletins sismològics. Informació anual dels sismes registrats des de l’any 1984 fins a l’actualitat on les localitzacions dels sismes es modifiquen lleugerament respecte a les que apareixen al web en temps real, un cop revisades incorporant informació d’altres xarxes.

Escala d’intensitat macrosísmica europea 1998 (EMS-98). Explicació dels paràmetres considerats en la definició de l’escala macrosísmica europea EMS-98. Definicions de quantitat, tipificació dels tipus d’edificis segons la seva vulnerabilitat, classificació de danys en edificis de fàbrica i de formigó armat, i definició dels 12 graus d’intensitat.

Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè – Institut d’Estudis Catalans (LEGEF-IEC).

El LEGEF forma part de la secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans. El lloc web dona accés en temps real a registres sísmics de diverses estacions sísmiques (5 situades a Catalunya, 1 a Andalusia i 1 a Grècia). Per cada estació s’hi mostren sismogrames corresponents a períodes curts, que reflecteixen la sismicitat local, i sismogrames de períodes llargs, que registren la sismicitat regional i global. La pàgina també conté notícies relacionades amb la recerca i divulgació de l’activitat sísmica.

Instituto Geográfico Nacional (IGN)

L’IGN és la institució de l’estat espanyol que, entre molts altres tipus de dades, allotja el catàleg de terratrèmols històrics i instrumentals i de tsunamis, i el principal repositori de dades sismològiques. Ofereix documents i diversos visors cartogràfics que faciliten informació detallada sobre terratrèmols concrets i estudis monogràfics sobre crisis sísmiques rellevants. De la molta documentació accessible al lloc web, en destaquem el següent:

Catàleg sísmic de la Península Ibèrica. Inclou la informació disponible dels terratrèmols del període històric entre 880 a.C fins l’any 1900. Aquest catàleg editat l’any 2002 sorgeix de la revisió exhaustiva del catàleg de 1983, i segueix les recomanacions de l’escala macrosísmica europea EMS-1998. Descarregable en format PDF.

Sismicitat històrica del període 1000 dC – 1900 dC. Es pot fer la consulta per terratrèmols concrets o per localitats. La consulta per localitats proporciona la llista de terratrèmols històrics posteriors a l’any 1000 dC amb la intensitat registrada en aquella localitat.

Mapa de sismicitat de la Península Ibèrica i zones properes. Incorpora la sismicitat història i la instrumental, amb diferenciació de magnitud i profunditat. Permet observar d’un cop d’ull la variabilitat en la concentració de sismes registrats en diferents regions.

Mapa de perillositat sísmica per un període de retorn de 500 anys, en valors d’intensitat.

Mapa de perillositat sísmica, expressat en valors de PGA per un període de retorn de 475 anys i una probabilitat d’excedència del 10% en 50 anys. Descarregable en format PDF.

Visor cartogràfic de perillositat sísmica d’Espanya que calcula de forma interactiva els valors per qualsevol localitat, expressats en PGA i K associats a un període de retorn de 475 anys.

Zones sismotectòniques d’Espanya. Descripció geològica i sismotectònica condensada de les zones on es registra l’activitat sísmica major a la Península Ibèrica (Alborán, Serralada Costero Catalana, Golf de Cadis-Gorringe, Illes Canàries, Nordest, Pirineus, Zona Bètico-Balear, Sistema Ibèric). Descriu breument la sismicitat històrica i instrumental i permet visualitzar, per cada zona, el mapa geològic sintètic i el mapa sismotectònic. S’hi localitzen els epicentres dels terratrèmols de magnitud superior a 3 amb indicació dels rangs de profunditat dels seus hipocentres. Ofereix posters en format PDF de cada zona sismotectònica.

Visor interactiu de terratrèmols dels darrers 3, 10 i 30 dies a la Península Ibèrica i zones pròximes. S’hi mostren únicament terratrèmols de magnitud igual o superior a 1.5 o bé els terratrèmols sentits per la població. Permet visualitzar les dades de localització cartogràfica, magnitud i profunditat del focus.

Llista de terratrèmols més importants a Espanya, d’intensitats estimades V a superiors. També s’ofereix llistes de terratrèmols més importants per províncies i a la resta del món.

Curiositats sobre alguns dels terratrèmols més importants a Espanya. Informació de diversos terratrèmols rellevants entre els anys 1428 i el 1969 i extractes de textos antics comentats.

Norma de construcció sismoresistent vigent a l’estat espanyol. Inclou especificacions tècniques d’obligat compliment, en funció del tipus d’infraestructura a construir i de la perillositat sísmica local.

Què fer en cas de terratrèmol. Infografia que mostra de forma sintètica què cal tenir preparat, què cal fer durant un terratrèmol i què cal fer després.

Mapa mundial de tectònica de plaques, amb indicació de moviments relatius (en mm/any) respecte la placa Africana.

Catàleg de tsunamis que han afectat al litoral de la Península Ibèrica i àrees pròximes des de l’any 1522 dC a l’actualitat. Descripció de les localitats afectades, estimació de la causa i la font, i intensitat en l’escala Sieberg-Ambraseys.

Insituto Geológico y Minero de España (IGME)

L’IGME és el centre estatal d’informació i documentació en ciències i tecnologies de la terra. Proporciona assistència tècnico-científica i assessorament a les administracions públiques, agents econòmics i a la societat en els camps de la geologia, la hidrogeologia, les ciències medioambientals, els recursos geològics i minerals. S’encarrega d’elaborar la cartografia geològica de l’estat espanyol i també cartografies temàtiques entre les quals, destaquem:

Base de datos de Fallas del Cuaternario de la Península Ibérica (QAFI). La QAFI consisteix en un repositori de dades sobre falles que s’han demostrat actives (o que està en discussió) dins dels darrers 2.6 Milions d’anys a la Península Ibèrica o bé que estan en discussió. S’hi diferencien falles que han produït terratrèmols en diferents períodes temporals (entre l’actualitat i 11.000 anys, 125.00 anys 2.600.000 d’anys). Per cada falla es presenta la informació de dimensions, orientació, tipus de moviment, tipus d’evidències de moviment, historial acreditat de paleoterratrèmols (si n’hi ha) i una estimació de la magnitud màxima, l’interval de recurrència, i la llista de referències científiques que hi donen suport. La base de dades es va completant i actualitzant periòdicament en funció de l’avenç de la recerca en paleosismologia. L’objectiu d’aquest repositori no és la seva utilització directa en el disseny sismoresistent, sinó servir com a punt de partida d’estudis més detallats, necessaris prèviament a la instal·lació de grans infraestructures. Conté taules de dades associades a cada falla, la seva localització en un mapa interactiu i permet la descàrrega de dades tant cartogràfiques com numèriques en diversos formats.

Quake Lisbon Earthquake Museum.

Museu a Lisboa dedicat al Terratrèmol de Lisboa de 1755. La pàgina web del museu té una sèrie d’apartats amb continguts de bona qualitat que abracen qüestions multidisciplinars (des d’històriques i sociològiques fins a tècniques) de les quals en destaquem:.

Recursos Generals

EarthScope Consortium

EarthScope Consortium de la National Science Foundation (NSF) dels Estats Units d’Amèrica aplega des de l’any 2023 la Seismological Facility for the Advancement of Geoscience (SAGE) i la Geodetic Facility for the Advancement of Geoscience (GAGE). SAGE actualment substitueix l’anterior plataforma, anomenada Incorporated Research Institution for Seismology (IRIS).

SAGE, és una infraestructura distribuïda que proporciona instrumentació sísmica i d’altres eines geofísiques per donar suport a la recerca i l’educació en geociències. Aquesta institució gestiona l’adquisició contínua i el tractament de dades de les xarxes sísmiques a nivell global, i n’implementa sistemes de gestió i de lliure distribució. A més, promociona l’educació i divulgació en geociències a tots els nivells, i desenvolupa i ofereix en obert un gran volum de recursos digitals i material didàctic d’alta qualitat sobre terratrèmols i temes relacionats. En destaquem només alguns que poden ser útils en la preparació de material didàctic adaptat al nostre context:

Seismology Inclass resources. Portal amb centenars de documents útils per la docència sobre terratrèmols i temes relacionats. Permet classificar-los per nivells educatius, per temes, i per tipus de recurs (activitats, animacions, cursos, lliçons, posters, aplicacions de software i vídeo). Tots els documents són en anglès, però també n’hi ha molts que es troben traduïts a diferents llengües (sobretot al castellà i d’altres al portuguès).

Interactive Earthquake Browser. Aplicació web global de terratrèmols basat en la base de dades del United States Geological Survey i EarthScope Consortium. Permet seleccionar una regió concreta per tal de mostrar la distribució espacial dels focus de terratrèmols. La vista 3D permet moure la regió en totes direccions per tal d’apreciar-ne la distribució dels focus en profunditat. S’hi pot superposar el mapa dels límits de plaques, amb distinció de vores divergents, transformants i convergents. Pot ser molt útil per fer una visió global la relació entre la tectònica de plaques i la sismicitat de forma interactiva i visualitzar en 3D el Pla de Benioff en zones de subducció. Es pot triar la quantitat de terratrèmols a visualitzar, i es poden filtrar per regió, període temporal, profunditat i magnitud.

Seismic Waves Viewer. Aplicació web que permet visualitzar el comportament global dels fronts dels diferents tipus d’ones sísmiques (P, S i Superficials) quan travessen l’estructura terrestre en profunditat i quan s’expandeixen per damunt de la superfície. Es poden seleccionar més d’una desena de grans terratrèmols recents, pels quals l’aplicació mostra la distorsió de la geometria dels fronts d’ones a mesura que es refracten i reflecteixen en contacte amb les discontinuïtats de l’interior terrestre entre el mantell, el nucli extern i el nucli intern. També es mostren els sismogrames resultants de diverses estacions sísmiques situades a distàncies creixents de l’epicentre, on es registren els temps d’arribada dels diferents tipus d’ones i la seva amplitud. L’aplicació permet veure un hemisferi terrestre que es pot moure convenientment per observar-lo en tall o en superfície. És un recurs que pot ser molt útil per ajudar a comprendre millor 1) com varien els registres sísmics d’un terratrèmol en funció de la distància a l’epicentre; 2) l’utilitat dels terratrèmols a l’hora de deduïr l’estructura interna en capes de la Terra; i 3) la complexitat dels sismogrames associada a la interferència d’ones. L’eina s’explica en detall en aquest vídeo.

Iris Station Monitor. Did the ground move near me? Accés als sismogrames enregistrats en estacions sísmiques properes a la nostra localitat. Ens permet seleccionar la part del sismograma corresponent a terratrèmols recents d’abast global i ampliar-lo per visualitzar finestres temporals d’entre 7 i 120 minuts posteriors a l’arribada de les ones S. També ofereix informació del terratrèmol i de l’estació sísmica.