Activitats docents sobre terratrèmols a Ibèria

Aquesta pàgina és la principal de Terratrèmols a la Península Ibèrica. Hi presentem activitats originals d’elaboració pròpia aplicables, prioritàriament, a Batxillerat.
Els objectius d’aquesta pàgina són:
  • explorar el potencial de terratrèmols al nostre país
  • fer accessible informació sobre terratrèmols, de domini públic;
  • comprendre millor, a través d'exemples propers, els conceptes bàsics sobre terratrèmols, com funcionen, el seu perill, els riscos que comporten i com ens cal actuar en el cas de sismes destructius.

Apartats pricipals d'aquesta pàgina:

Sigui on sigui el lloc on vivim a la Península Ibèrica ens podem plantejar la següent pregunta: Pot haver-hi un terratrèmol destructiu a la meva localitat? La resposta ràpida a aquesta pregunta és –Si! I tant que és possible!.

Ruinas da Sé de Lisboa após o Terramoto de 1755, del pintor Jacques Philippe Le Bas (1757). La imatge mostra el grau de destrucció produïda pel Gran Terratrèmol de Lisboa de 1 de novembre de 1755. Aquest terratrèmol, amb els seus incendis i el subseqüent tsunami va destruir pràcticament la totalitat de la ciutat de Lisboa i zones veïnes. És un dels terratrèmols més famosos experimentats en temps històrics degut al fet que va desencadenar la desestabilització de l’Imperi Portuguès, va esperonar discussions filosòfiques i religioses i va afavorir el naixement de la sismologia moderna. Font de la imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/.

Tot i això, la probabilitat que es produeixi un terratrèmol destructiu serà més alta o més baixa, depenent d’on es trobi la localitat d’interès.

Per tant, una pregunta més adequada seria: Quina és la probabilitat que es produeixi un terratrèmol destructiu a la meva localitat? o bé la frase equivalent Quin és el risc sísmic a la meva població?

La resposta a aquesta pregunta és complexa, perquè depèn d’una colla de factors, uns més fàcils d’establir que d’altres, tals com:

  1. Probabilitat que trenquin falles actives amb una magnitud determinada
  2. Característiques particulars de les ones sísmiques generades pel moviment de la falla
  3. L’atenuació o amplificació de les ones depenent del tipus de subsòl i les característiques topogràfiques de la localitat
  4. Distància entre el focus sísmic i la localitat d’interès
  5. Quantitat de població i d’infraestructures potencialment afectables
  6. El tipus de construcció dels habitatges, dels equipaments, dels sistemes de comunicació
  7. L’efectivitat en la gestió de l’emergència i en l’autoprotecció de la població
temblor.jpg

Els factors 1, 2, 3 depenen del fenomen natural que no podem modificar de cap manera i que determina la perillositat sísmica. Es tracta de factors difícils de quantificar amb precisió i que requereixen treballs continuats de recerca en sismologia i geologia per tal d’anar-los coneixent i acotant cada cop millor.

Els factors 4 i 5 estan relacionats amb el concepte d’exposició. Generalment, a un terratrèmol d’una magnitud determinada, l’exposició als seus efectes i la intensitat amb què el percebem augmenta com més a prop del focus estiguem.

El factor 6 està relacionat amb el concepte de vulnerabilitat L’efecte d’aquest factor el podem minimitzar, sempre que sapiguem aplicar mesures constructives adequades, coneixement que es basa una recerca constant en el camp de l’enginyeria i l’arquitectura.

El factor 7 es relaciona amb el concepte de capacitat i es pot maximitzar mitjançant polítiques de control i legislació adequades, plans d’educació i conscienciació, protocols de gestió d’emergències, pràctica de simulacres, plans de coordinació entre tots els agents implicats, etc… Això si; per la reducció de la vulnerabilitat i l’augment de la capacitat cal basar-nos en un bon coneixement de la perillositat i l’exposició.

Estimar la intensitat amb la qual es poden experimentar terratrèmols en una localitat determinada i quantificar el risc sísmic és una feina altament especialitzada.

Activitat 1: Pot haver-hi un terratrèmol destructiu a la meva població? Quina intensitat podria tenir? Com hauria d'actuar?

Sessió de 2 hores amb ordinadors.

L'activitat 1 és l'activitat central de Terratrèmols a la Península Ibèrica. Està pensada per ajudar-nos a comprendre alguns dels conceptes i idees bàsiques sobre el funcionament i els efectes potencials dels terratrèmols a nivell local a la Península Ibèrica i quines estratègies de mitigació del risc sísmic tenim al nostre abast.

Preferentment, la proposta està pensada per a un nivell de Batxillerat, a dur-la a terme al llarg de dues hores amb ordinadors. Durant aquestes hores no es dedica temps a redactar les respostes, però si que cal omplir unes cel·les d'un full de càlcul per arribar a uns resultats concrets que cal anar comentant i discutint a mesura que avança l'activitat.

A criteri dels docents, aquesta activitat es pot compartimentar i reduir per tal d'adequar-la al grup classe, al nivell educatiu i al temps disponible.

Activitat 2: Quina és la probabilitat que es produeixi un terratrèmol destructiu a la meva població?

Sessió d’1 hora amb ordinadors o amb documents impresos.

L'activitat 2 és complementària a l'Activitat 1, i està pensada per ajudar-nos a comprendre alguns dels conceptes i idees bàsiques que els i les professionals de la sismologia, la geologia i l'enginyeria, treballant en col·laboració, tenen en compte per tal de calcular la perillositat i el risc sísmic en una regió qualsevol de la Península Ibèrica.